Blog 
Ecosistemes
RSS - Blog de Maria Josep Picó Garcés

El autor

Blog Ecosistemes - Maria Josep Picó Garcés

Maria Josep Picó Garcés

Periodista ambiental i científica. @mariajpico

Sobre este blog de Sociedad

Converses sobre medi ambient, sostenibilitat, salut i ciència. Reflexions de la vida urbana i la natura, dels ecosistemes ecològic, social, comunicatiu, econòmic... Imatge: Barranc de la Pegunta, al Parc Natural del Penyagolosa. Foto: Sergio Montagud.


@mariajpico

Archivo

  • 08
    Mayo
    2011

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Peix per fer la volta al món

    Una volta al món en tres minuts. Si llegim la procedència del peix al nostre abast en qualsevol comerç podrem transportar-nos ràpidament arreu del planeta. És un símbol de la globalització i també una alarma davant la sobreexplotació dels caladors.


    La Mediterrània és una de les mars més castigades. Al voltant de 40 espècies de la nostra mar desapareixeran en el pròxims anys per la sobrepesca ila contaminació, segons l’última Llista Roja de la Unió Internacional de Conservació de la Natura. I entre elles es troben les comercials, tonyina roja, mero, corbina o lluç, alhora que altres com ara taurons i escórpores.


    A diferència de la desforestació de l’Amazònia, l’alt desequilibri dels ecosistemes marins és imperceptible a simple vista. Les xarxes dels pescadors sí revelen l’estat dels nostres fons; espais llunyans, innaccessibles i depenents de legislacions de múltiples països. De fet, la utilització d’arts de pesca com ara el palangre, les xarxes d’arrossegament i l’ús il·legal de xarxes de deriva implica la captura de milions d’espècies sense valor comercial.

    La Mediterrània és la mar interior més gran del món, a més, pot presumir de les taxes més elevades d’hidrocarburs i pol·lució. El percentatge de peixos fora dels límits biològics de seguretat és del 60%, com indica l’Agència Europea de Medi Ambient; un nivell similar al golf de Biscaia, mentre que al Bàltic i a l’Àrtic oriental es troba a poc més del 20%.


    La reforma completa de la gestió de les pesqueres proposada pel Llibre Verd de la UE (2009) sobre la Política Pesquera Comuna no ha estat gens efectiva per a frenar la  sobrepesca, l’excés de capacitat de la flota, les fortes subvencions, la baixa capacitat econòmica i descens de la biomassa de les captures. En aquest context de descontrol, l’alternativa de l’aqüicultura sostenible ha esdevingut una solució, alhora que un sector potent i amb capacitat de producció per atendre la demanda de proteïna i, fins i tot, lluitar contra la fam.


    La tonyina roja al Mediterrani i l’Atlàntic oriental és de les més preocupants ja que el seu potencial de reproducció s’ha reduït un 50% durant les últimes quatre dècades. Precisament la tonyina roja, l’anguila i truita són tres espècies criades en aqüicultura amb èxit i, alhora, amb garanties de preservació de la biodiversitat. Europa encara és una potència feble en aqüicultura, només produeix el 4,2% mundial, front al 89% d’Àsia. Amèrica Latina representa el 3% i Àfrica sols un 1,5%. Mentrestant, el consum de productes de la mar s’ha duplicat des de 1970 i ja ha superat els 20 kilos per persona i any. L’aqüicultura suministra el 24% del peix destinat a l’alimentació, però, sense cap dubte, la conservació de mars i oceans depèn, cada vegada més, del desenvolupament i la innovació en aquest sector emergent.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook