Blog 
Ecosistemes
RSS - Blog de Maria Josep Picó Garcés

El autor

Blog Ecosistemes - Maria Josep Picó Garcés

Maria Josep Picó Garcés

Periodista ambiental i científica. @mariajpico

Sobre este blog de Sociedad

Converses sobre medi ambient, sostenibilitat, salut i ciència. Reflexions de la vida urbana i la natura, dels ecosistemes ecològic, social, comunicatiu, econòmic... Imatge: Barranc de la Pegunta, al Parc Natural del Penyagolosa. Foto: Sergio Montagud.


@mariajpico

Archivo

  • 23
    Febrero
    2011

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Qüestió de fums i d'addicció al volant

    Qui deixa el cotxe al garatge en benefici de l’aire que respirem? Pocs. Perquè el transport públic implica accions tan poc atractives com ara esperar el metro, passar fred mentre arriba l’autobús, compartir seient amb qualsevol, perdre intimitat i, sobretot, no aconseguir cap prestigi social. O potser, simplement, hem d’acceptar que el vehicle ha esdevingut la ‘vaca sagrada’ -com diu Vandana Shiva- de la nostra societat perquè ens aporta llibertat i progrés, sembla ser.

    Una vegada més, la lluita i la desqualificació política es fa servir del medi ambient. De nou, s’empra una qüestió d’enorme transcendència econòmica i de salut pública. La contaminació atmosfèrica que pateixen totes les ciutats de més de 500.000 habitants no és anecdòtica ni es mereix aquesta batalla de declaracions superficials –curiosament, liderades pels polítics conservadors. Ben al contrari, és el reflex d’un model de desenvolupament molt arrelat i difícil de modificar, basat en les infraestructures viàries, el transport privat o l’urbanisme dispers. I, com no, en l’individualisme galopant. Un model que oblida la despesa pública en carreteres o sanitat i el cost social per malalties respiratòries, alèrgies o accidents de trànsit.

    El problema no radica sols en què l’Ajuntament de València canvie de lloc les estacions de control de qualitat de l’aire –això sí, molt il·lustratiu de les seues prioritats- i menys encara la matemàtica de les dades. Perquè les mitjanes de contaminació en les ciutats són inútils, segons la legislació emanada d’Europa. De fet, la superació dels límits en qualsevol punt ja hauria de disparar l’alarma. La qüestió fonamental és que la Conselleria de Medi Ambient tinguera la capacitat de coordinació i el pressupost necessari per a promoure, al si del Govern autonòmic valencià plans de control de la contaminació atmosfèrica. És a dir, aplicació de normatives, noves fiscalitats, limitació de trànsit i de velocitat, etc. Mesures poc barates que resulten i, malauradament, poc rendibles a nivell electoral ja que tots som addictes al volant. Ho és molt més anar a l’Albufera per fer una solta d’anguiles; acusar l’estabilitat atmosfèrica afavorida per l’anticicló de la contaminació o comparar els nivells de diòxid de nitrogen amb l’asfixia causada per l’atur. Uns fums polítics que agreugen, encara més, els fums negres de la societat motoritzada.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook