Blog 
Ecosistemes
RSS - Blog de Maria Josep Picó Garcés

El autor

Blog Ecosistemes - Maria Josep Picó Garcés

Maria Josep Picó Garcés

Periodista ambiental i científica. @mariajpico

Sobre este blog de Sociedad

Converses sobre medi ambient, sostenibilitat, salut i ciència. Reflexions de la vida urbana i la natura, dels ecosistemes ecològic, social, comunicatiu, econòmic... Imatge: Barranc de la Pegunta, al Parc Natural del Penyagolosa. Foto: Sergio Montagud.


@mariajpico

Archivo

  • 02
    Marzo
    2011

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Qui deia que l’aire era invisible?

    S’aïllem del soroll i podem evitar diverses formes de contaminació ambiental. Però és impossible deixar de respirar per a evitar la pol·lució atmosfèrica. La qualitat de l’aire deixa de ser un fenomen invisible per a esdevindre una informació fonamental i un recurs natural bàsic no solament per a la nostra salut, sinó també per a la nostra esperança de vida. L’investigador i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Jordi Sunyer, codirector del Centre de Recerca Epideiològica Ambiental (CREAL), aportava ahir a la vesprada a València dades molt rigoroses i interessants sobre els danys a la salut que provoca la contaminació atomosfèrica, tant aguts com crònics. La seua intervenció al debat de cloenda del Seminari Internacional Ciutat_11. Mobilitats, organitzat per l’Institut del Territori al centre Octubre, ens descobria, per exemple, que les partícules en suspensió més menudes tenen la capacitat d’arribar, fins i tot, al nostre cervell a través dels nostres conductes olfactius.<!--StartFragment-->

    Està demostrada l’eficiència dels carburants dièsel, tanmateix, la seua combustió s’ha convertit en una font primària de partícules en suspensió, les quals tenen una càrrega important d’hidrocarburs i metalls tòxics que passen fàcilment al nostre reg sanguini i al nostre cervell. De fet, aquest tipus de pol·lució, com està ben comprovat, no és una qüestió limitada a les malalties respiratòries, sinó que té una enorme incidència sobre l’aparell cardio-circulatori.

    El repte no és impossible. Sí, és complex, té una gran afecció econòmica i requereix un canvi cultural. Però l’alarma està donada, amb proves científiques i accions judicials de la Unió Europea contra estats com Espanya per incumplir la normativa comunitària en matèria de qualitat de l’aire. Sunyer va posar tres exemples. Irlanda va disminuir la mortalitat gràcies a un canvi de combustible; Suïssa va ser pionera en l’aplicació de les zones 30 i gràcies al control de la contaminació atmosfèrica va millorar la salut de la població (des de 2000 s’han reduït malalties i ha incrementat la funció pulmonar dels xiquets); i als EUA, la Clean Air Act –la qual preveia evitar la mort prematura de 230.000 persones en 2020- va demostrar que per cada diminució de 10 micrograms per metre cúbic d’aire es pot incrementar l’esperança de vida mig any.

    I com assenyalava el metge Joan Paredes, tècnic de promoció de la Salut de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, a la mateixa taula redona, nosaltres mateixos hem de generar salut i a més de ciutadania, ser “cuidadania”. Perquè ens hem de cuidar i participar (més) en les polítiques que incideixen directament en la nostra qualitat de vida i en el temps que viurem… Potser no veiem els components de l’aire que respirem, la seua transparència, però, no el fam és innocu. <!--EndFragment-->

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook