Blog 
Ecosistemes
RSS - Blog de Maria Josep Picó Garcés

El autor

Blog Ecosistemes - Maria Josep Picó Garcés

Maria Josep Picó Garcés

Periodista ambiental i científica. @mariajpico

Sobre este blog de Sociedad

Converses sobre medi ambient, sostenibilitat, salut i ciència. Reflexions de la vida urbana i la natura, dels ecosistemes ecològic, social, comunicatiu, econòmic... Imatge: Barranc de la Pegunta, al Parc Natural del Penyagolosa. Foto: Sergio Montagud.


@mariajpico

Archivo

  • 24
    Octubre
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Una metàfora ambiental global

    La literatura no és un testimoni fidel de la història, però hi ha obres que poden fer justícia als seus protagonistes. Especialment a aquells incompresos, la veu dels quals queda esmorteïda pel crit populista de qualsevol consigna alienadora. El progrés i el desenvolupament va ser el gegant al qual els veïns de La Punta es van enfrontar per a defensar les seues cases i la fèrtil horta davant la construcció de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de València. L’escriptora Carme Miquel s’endinsa en una de les pàgines més tristes de la ciutat, i amb un rerefons social i ambiental més dur. Amb la sincera voluntat de recuperar l’infinit valor de la mobilització ciutadana i les enormes injustícies que es van cometre en nom del creixement econòmic d’un municipi enlluernat per una gran bombolla financera i la hipnotitzant complaença política.

    Mataren el verd fa un retrat èpic de la derrota, tant ètica com estètica. Deu anys després de l’enderrocament de l’última casa i de la destrucció total de La Punta i tenint entre les mans una sentència que anul·la el pla urbanístic que feia possible la ZAL, el relat de Miquel pren encara més valor. Malauradament, només com a testimoni. Perquè les batalles ambientals i territorials a llarg termini quasi sempre es perden perquè la destrossa ecològica i sentimental és difícil de reparar mitjançant els tribunals.

    Carme Miquel dóna valor i visualització a la dura defensa de La Punta, un procés trist i desgastador on es va posar en risc la dignitat de les persones i on València va perdre una part important de la seua història, paisatge i tradició. Un enfrontament, a més, completament desigual. Però va més enllà, aquesta crònica novel·lada reivindica moltes altres mobilitzacions socials pel territori, el patrimoni, el medi ambient i la mateixa identitat dels pobles. Amb protagonistes que no responen a interessos econòmics, sinó a l’arrelament a la seua terra, a sentiments profunds de pertinença a un lloc, a un paisatge, a un sòl fèrtil. Aquest llibre constitueix una autèntica metàfora ambiental global al reflectir una de tantes lluites de l’entorn i les persones que es produeixen arreu del món envers l’enlluernador creixement econòmic amb les grans infraestructures com a nous ídols per venerar.

     

    La sensibilitat ambiental de l’autora ha afavorit la concepció d’un manuscrit únic amb una estructura original i dinàmica. Amb un homenatge transversal a tot allò femení, vinculat a la fertilitat de l’horta, tot combinant vivències de caire personal, pròxims i llunyans, i els fets que malgrat esdevindre història, encara fan brollar les llàgrimes amargues a qui els va viure i patir en primera persona.


    Mataren el verd va arribar a les llibreries gràcies a una iniciativa de microfinançament de mecenes que amb el seu suport van fer d’altaveu a les reflexions compromeses de l’autora per La Punta i la sostenibilitat. I una prova d’aquesta vitalitat és que les presentacions del manuscrit no cessen. Aquest diumenge Carme Miquel serà a La tavernaire (Dénia, 18, València).


    Publicat al suplement Posdata 18.10.13

     

     

     

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook