Blog 
Ecosistemes
RSS - Blog de Maria Josep Picó Garcés

El autor

Blog Ecosistemes - Maria Josep Picó Garcés

Maria Josep Picó Garcés

Periodista ambiental i científica. @mariajpico

Sobre este blog de Sociedad

Converses sobre medi ambient, sostenibilitat, salut i ciència. Reflexions de la vida urbana i la natura, dels ecosistemes ecològic, social, comunicatiu, econòmic... Imatge: Barranc de la Pegunta, al Parc Natural del Penyagolosa. Foto: Sergio Montagud.


@mariajpico

Archivo

  • 04
    Abril
    2011

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Virus que porten els dofins a la deriva

    Aquesta vegada no ha estat la contaminació química. Ni l´acústica. I tampoc el desequilibri causat per l´exhauriment dels caladors. Tots, impactes greus sobre la biodiversitat causats per activitats humanes. La imatge repetida de dofins encallats a la costa mediterrània durant els últims dies ha tornat a disparar l´alarma ambiental a l´ecosistema marí. Mentre que la popularitat i simpatia suscitades per aquests cetacis agreuja la sensació de catàstrofe ecològica davant la mort de desenes d´exemplars. Tot i això, el veritable risc no és tant la mortalitat de dofins ratllats a causa d´un virus, sinó la possible afecció d´espècies de dofins molt més vulnerables com és el cas dels mulars o comuns, com ressalta Javier Aznar, investigador expert en cetacis de l´Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València.


    La primera mortalitat de dofins ratllats (Stenella coeruleoalba) provocada per l´anomenat morbillivirus dels dofins va ser la de 1990 i va estar seguida per un altre episodi en el 2007, ambdós a l´estiu, a diferència de l´actual, detectada en la frontera de l´hivern a la primavera. De fet, el temporal de llevant ha pogut afavorir l´arribada dels cadàvers de dofins a les nostres costes. I ara, restem a l´espera dels científics de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Complutense de Madrid, encarregats de detectar el virus i d´analitzar els seus efectes.


    No és qüestió de minimitzar el problema, tanmateix, cal recordar que la població estable de dofins ratllats a les aigües de la Comunitat Valenciana és d´uns 18.000 exemplars, mentre que a tota la Mediterrània occidental, entre la mar de Ligúria i el nord d´Àfrica la seua població podria arribar a uns 38.000. Per tant, el morbillivirus pot estar actuant com un controlador natural de la densitat de població d´aquesta espècie que viu en aigües relativament profundes, sense depredadors i amb disponibilitat d´aliments, sobretot, cefalòpodes. Pel contrari, la població de dofins mulars (Tursiops truncatus) i dofins comuns (Delphinus delphis) és molt més delicada. Per exemple, en les nostres aigües es calcula que només hi ha uns 1.300 mulars, una espècie molt coneguda perquè és la protagonista als delfinaris. La seua conservació, però, està limitada perquè entra en conflicte amb l´ésser humà: és una població litoral i sovint cau capturada en les arts de pesca, mentre que s´alimenta de peixos d´alt valor comercial.

    L´ecosistema marí és molt complex i la transmissió de virus, fortuïta. No hi ha opció a vacunes ni tampoc a rastreig de les poblacions. Així, la millor eina de conservació dels dofins més fràgils continua sent el seu estudi i la protecció del seu hàbitat, tan pròxim i, alhora, tan desconegut per a tots nosaltres.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook