Blog 
El Blog de Josep Antoni
RSS - Blog de josep antoni mollà soriano

El autor

Blog El Blog de Josep Antoni - josep antoni mollà soriano

josep antoni mollà soriano

Encara que soc mestre titolat, "profesor de E.G. B.", deia el paper, i he treballat a Correus, el periodisme de "corresponsal", al Noticias al dia dirigida pel mestre J. J. Pérez Benlloch, i després la del Levante, fins que funde en 1987 "Crònica" per a la Vall, mentre ...

Sobre este blog de Comarcas

En este Blog tenen cabuda les meues col.laboracions setmanals a l'edició vall d'albaidina d'este diari: "El mirador del Benicadell" i "la noticia de la setmana a la Vall Blanca". També aniran caent altres escrits amb punts de vista i assumptes diferents, que puga ...


Archivo

  • 02
    Octubre
    2015

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Valencia Comarcas

    40 anys de Raimon a Ontinyent

    El passat 10 d’agost es van complir 40 anys d’aquell, ja històric, concert del cantant de xativí Raimon, al desaparegut cine-teatre Patronato del carrer Gomis d’Ontinyent.

    Amb la perspectiva  que dona el pas del temps, aquell fou, sobre tot tenint en conte que el dictador Franco agonitzava, i era a uns tres mesos de la seua mort. L’acte va significar com el punt d’eixida per als demòcrates ontinyentins, si mes no. Un concert que, com tot el que succeïa en aquell temps, on la dictadura donava els seus darrers moviments de cua, va estar presidit per la incertesa, atès que els Franciscans , com a propietaris del Patronato, primer li cediren el local a l’organitzador, després, segurament atenent pressions de la ultra dreta local, mitjançant el seu portaveu, el Pare Mogino, li’l denegaren. Ales hores, i a força de molta insistència amb l’alcalde Antonio Serna, este va concedir la corresponent autorització per a la seua cel.lebració, la qual va servir per a que, finalment, el representant dels Franciscans cedira el Patronato. El concert fou organitzat per un ontinyentí amant de la cançó, Ferran Conejero, qui va formalitzar el contracte amb Analissa, la dona i representant de Raimon, en el transcurs d’una reunió celebrada a Gandia. L’acord implicava un percentatge de la recaptació en taquilla, al voltant del 70% per al cantant. El preu de les entrades fou de 100 pessetes, i l’assistència va ser, segurament, la major que va registrar el Patronato en la seua història, unes 900 persones. Poc temps després este cine-teatre seria enderrocat i donaria pas a una residencia de jubilats. Per tan la versió que adjudica l’organització del recital a un anomenat “Club jove” d’ontinyentins es falsa. Aquell any 1975 Raimon va estrenar, al Palau d'Esports de Montjuïc barceloní, un dels seus temes que han esdevingut clàssics: “Jo vinc d'un silenci”, que va dur a Ontinyent, En aquell recital ontinyentí, Raimon, encara que, per ordre governativa, tenia prohibit cantar cançons com “Diguem no”, va fer servir la picaresca, per la qual cosa la va interpretar instrumentalment. Això si, baix l’atenta mirada d’un policia secret del Regim, assegut a la primera fila. Malauradament sembla que no existeix cap record gràfic de l’esdeveniment (a no ser que algú furtivament ho fotografiarà), atès que una de les condicions que va imposar la representant de Raimon, segons recorda l’organitzador, es que no es feren fotos del recital.

    En aquell temps la majoria de regidors ontinyentins d’ara, amb el seu batle al front, Jorge Rodríguez, encara no havien nascut, o anaven amb el “xuponet” a la boca.

    Per tant es reconfortant vorer com, després d’un anormal silenci, seguit d’un altre que esta vegada ha durat 20 anys de dissimulada democràcia, mes o menys el període que ha passat des del darrer recital de Raimon al teatre Echegaray ontinyentí, el cantant que recentment ha xafat, per primera volta, el Palau de la Generalitat Valenciana, com a un signe clar d’esta segona Transició democràtica que estem vivint després del 24M. Tanmateix al seu poble, “on s’acaba l’horta i comença el secà”, Xàtiva, amb un gest de dignitat, el seu nou govern municipal ja ha anunciat que farà a Raimon fill predilecte.

    En esta hora de reconeixements i “rescabalaments” a Raimon, com a símbol de la nostra cultura, dels nostres drets i llibertats, dels quals gaudim gràcies a la seua tasca pública, Ontinyent no deuria quedar-se al marge, sumant-se, en este any del seu 75 aniversari,  d’alguna manera, als actes que estan programant-se en altres llocs. Perquè la seua llavor divulgativa al musicar l’obra d’escriptors com Ausias March, Joan de Timoneda, Salvador Espriu o Joan Salvat-Papasseit, i llançar-la al vent, transcendeix al temps i a la geografia

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook