Blog 
El Blog de Josep Antoni
RSS - Blog de josep antoni mollà soriano

El autor

Blog El Blog de Josep Antoni - josep antoni mollà soriano

josep antoni mollà soriano

Encara que soc mestre titolat, "profesor de E.G. B.", deia el paper, i he treballat a Correus, el periodisme de "corresponsal", al Noticias al dia dirigida pel mestre J. J. Pérez Benlloch, i després la del Levante, fins que funde en 1987 "Crònica" per a la Vall, mentre ...

Sobre este blog de Comarcas

En este Blog tenen cabuda les meues col.laboracions setmanals a l'edició vall d'albaidina d'este diari: "El mirador del Benicadell" i "la noticia de la setmana a la Vall Blanca". També aniran caent altres escrits amb punts de vista i assumptes diferents, que puga ...


Archivo

  • 10
    Octubre
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    CARTA OBERTA A VICENT LLUÍS MONTÉS

     Estimat Vicent: Sembla que no t’arriben massa noticies del nostre País Petit. Per tant, supose, no saps les coses que han passat per ací des de que encetares el teu durador viatge per Itaca.

    De sobte en esta nació molts drets s’han situat un segle enrere. Este 9 d’octubre, al nostre País Valencià, malgrat les falses simulacions oficials del PP, que segueix governant, ja no queda res per a celebrar. A mes d’arruïnar la nostra autonomia, a les hores, sembla, que els del PP estan esperant que des de Madrid, els del govern de M. Rajoy, els “rescate” (un concepte molt de moda), o al menys que replegue transferències fonamentals com sanitat i educació. Pitjor impossible.

    Com escrivia al Loclar, allà pel març de 2009, l’amic Corella, i tu dies compartir, “Els ciutadans hem de sostenir la confiança en la sanitat i en la solvència de la Institució. Els directius ens han d’oferir una informació veraç i ajustada, i sobre tot han d’estar al govern de la nau. Entre tots hem de passar els mals temps d’açò que encara no té nom”.   Puix be, eixe temps sense nom porta camí de fer-se etern, i res d’allò que hi esmentava ha millorat. Tot al contrari. Tanmateix succeeix quan Corella escrivia: “El creixement de l’atur i la disminució subsegüent d’ingressos en les famílies segurament determinaran canvis en la estructura de distribució del treball, començant per la immigració. Les polítiques estatals tracten de fomentar el retorn dels immigrants”.

    I mentre tu viatges per Itaca, el govern local de Jorge Rodríguez ha organitzat per a retret homenatge, (ja veus, malgrat aquelles mentides que tant et molestaven, repetides unes 18 voltes diàries a la Ràdio d’ací, de la alcaldessa que pensaves que, amb eixa tècnica de Goebbels, anava a durar tant com una tella a un bancal, la qual l’aplicava, llavors, contra eixa víctima política que, encara que no ho cregues, hui, malgrat tot, es el Jurat en cap de la ciutat). Han estat unes jornades d’aproximació a tu, encara que pense que els organitzadors s’han quedat curts, la qual cosa no lleva el seu propòsit implícit de divulgació, on han volgut transmetre una part de l’essència de la teua obra, es a dir del teu legat i pensament. Si es que tot això es possible abrasar-se amb unes conferències genèriques. Unes foren el passat dilluns, amb l’amic Jaume Bernabeu, Jesús Estruch i Javier Orduña, especialment els dos primers, ens acostaren en les seves oratòries al teu pensament i la teva obra (centrant-se tots dos en el dret civil valencià). A més, Jaume, va començar dient de tu: “podríem destacar moltes facetes: prestigiós tractadista, articulista constant des dels anys 60, fester, entusiasta vinater i jurista....Si l’humor és signe de la intel·ligència, estos textos, constituïxen, sense perdre el rigor científic, una expressió cabdal d’esta virtut”.

    I les altres dos conferències eren per al capvespre d’ahir, on estaven anunciades les lliçons de Joan Ignasi Pla  i Emili Casanova. Per a hui, al Palau de la Vila, una guitarra, en mig del silenci, estava previst que ens fera evocar la teua memòria, com a colofó a les jornades Amb unes notes musicals, evocant autors clàssics, o al Raimon, Pi de la Serra o el Fabrizio de André. Tot dependrà, cal pensar, de l’intèrpret. Abans, això si, del protocol local, amb distincions a ontinyentins, de les quals en una sembla que t’han fet cas, la destinada al poeta David Mira, del qual tu dies, amb justa profunditat en l’expressió, que “era una espècie en extinció que calia protegir”.

    D’aquells pensament teus sobre Serafín Castellano, i malgrat els gripauss que li han descobert, tot segueix com quan opinaves que dona contractes als amics i ho troba tan normal i tan legal, i no passa res

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook