Blog 
El Blog de Josep Antoni
RSS - Blog de josep antoni mollà soriano

El autor

Blog El Blog de Josep Antoni - josep antoni mollà soriano

josep antoni mollà soriano

Encara que soc mestre titolat, "profesor de E.G. B.", deia el paper, i he treballat a Correus, el periodisme de "corresponsal", al Noticias al dia dirigida pel mestre J. J. Pérez Benlloch, i després la del Levante, fins que funde en 1987 "Crònica" per a la Vall, mentre ...

Sobre este blog de Comarcas

En este Blog tenen cabuda les meues col.laboracions setmanals a l'edició vall d'albaidina d'este diari: "El mirador del Benicadell" i "la noticia de la setmana a la Vall Blanca". També aniran caent altres escrits amb punts de vista i assumptes diferents, que puga ...


Archivo

  • 03
    Julio
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    EROTISME LITERARI I TAMBÉ MUSICAL

     En una economia de guerra com l’actual, segurament tocava escollir, per part dels organitzadors, un escenari clàssic i amb solera, i una gala digna però austera, per a celebrar una cerimònia que complia 20 anys, que parangonejant la cançó del Serrat “encara té força i es sent bullir la sang”. L’edifici  era la senyorial casa Santonja de l’ Olleria, en fase  de restauració (anava a ser un museu del vidre, en temps de la dinastia dels faraons del PP, ara es un local multi funcions, i gràcies). El ritual s’anomenava “XX Premi de literatura eròtica la Vall d’Albaida”, que malgrat les ics, no fou una gala porno, a tot estirar, i segons les ments per a fantasiar, tenia aires d’erotisme.

    Amb eixa introducció el patí de butaques, estes eren de plàstic ordinari (res de dissenys tipus Vondom), era ple de polítics y gent de la cultura de la comarca. A l’escenari, amb piano negre i pianista amb tirants rojos (Gerard Limbotheque, l’aval de “folkcabaret” del seu tercer disc, l’acreditava per al desafio musical), y un cantant que evocava al Joel Grey de la pel·lícula Cabaret obria un espectacle musical amb so, sabor i escenografia “cabaretera”. El  va seguir, mes picant que mai, Carol Limbotheque, la qual, amb la seua puça i el punt G, va fer volar moltes fantasies, presentant la gala entre cançó i cançó, i deixant palès que es maneja sobre l’escenari com peix a l’aigua, com si fora eixe el seu habitat natural i convertint en somriure de picardies el motiu essencial de la convocatòria, la vida lúcida i lúdica, via literària. Després altra veu “carnal”, la de Gemma, completaria eixa mena de “menage a trois” de veus a escena.

    El batle amfitrió, José Vidal, Josep Gregori, de l’editorial Bromera, qui va lligar erotisme y literatura, en un “destape” editorial, y el president de l’organisme que convocava, la Mancomunitat de Municipis, o sia Juan A. Puchades, destacava que el Premi de Literatura, junt a la Mostra de Titelles, com les dos senyes de identitat que posaven al mapa nacional a la Vall. Tots  tres posaren el protocol de la vetllada. La qual va  estar rubricada per la lectura dels finalistes i de l’obra guanyadora, a càrrec de la sensual presentadora. La narració guanyadora (4.000 euros), de Conxa Rovira, fou la novel·la “Peccata minuta”, la qual, segons l’autora, una professora d’Institut de Carcaixent, es una “celebració de la vida”, que ella fa patent al llarg d’onze relats sobre l’erotisme i la gastronomia. Tot farcit per “un estil fresc i mediterrani, on les protagonistes són sempre dones”. 

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook