Blog 
El Blog de Josep Antoni
RSS - Blog de josep antoni mollà soriano

El autor

Blog El Blog de Josep Antoni - josep antoni mollà soriano

josep antoni mollà soriano

Encara que soc mestre titolat, "profesor de E.G. B.", deia el paper, i he treballat a Correus, el periodisme de "corresponsal", al Noticias al dia dirigida pel mestre J. J. Pérez Benlloch, i després la del Levante, fins que funde en 1987 "Crònica" per a la Vall, mentre ...

Sobre este blog de Comarcas

En este Blog tenen cabuda les meues col.laboracions setmanals a l'edició vall d'albaidina d'este diari: "El mirador del Benicadell" i "la noticia de la setmana a la Vall Blanca". També aniran caent altres escrits amb punts de vista i assumptes diferents, que puga ...


Archivo

  • 05
    Abril
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    L’energia d’Obrint Pas permanent en acústic

     Gran expectació a Ontinyent, després de l’anunci d’acomiadament, al menys temporal, d’Obrint pas, en vespres del concert. El ple, de gom a gom, del teatre Echegaray era un bon presagi, de la confluència d’emocions, del bot musical, i d’altres que, barrejades, donaven com a resultat un concert únic, del grup icona que, amb l’essència del rock, ha mantingut encesa la flama de la dignitat valenciana, tan vilipendiada i en paral·lel al llarg de les quasi dos dècades de poder valencià del PP.

    I es que acollir un nom com es Obrint Pas, en un moment històric tan especial, on  es presentaven amb un bagatge de música en valencià, farcit de cançons carregades de missatge, de defensa de la llengua i del país, on han despertat moltes consciències adormides, quan no han criat nous afectes, com es podia comprovar entre una bona part del públic assistent, molt d’ells amb menys de 20 anys, ara que encara tenen força i es senten bullir la sang”, com cantava Serrat. En conjunt era una assistència agraïda amb el nou pas dels Obrint, i allí estava per a gaudir i reconèixer-ho.

    Amb l’optimista títol  de gira “seguirem”, però  en format acústic, els d’Obrint Pas acudien a la plaça de Sant Domingo, i en especial pel descendent d’ontinyentins Miquel Gironés, embargat de records i emocions, tal i com evidenciaria al llarg del concert el propi Miquel, al·ludint al “nerviosisme” i a sa mare Xelo, criada en la plaça del teatre i present al concert.

    El primer concert de la  tanda, abans de l’aturada indefinida, a bou passat va d’eixar un buit, el d’haver-se tingut que registrar en disc, atesa la intensitat i singularitat musical de l’esdeveniment.

    Recolzats gràficament, a l’escenari, per tanques amb les portades del diversos discs del grup, i amb el suport d’organització del col·lectiu Xurros, de la comparsa dels Gusmans,

    els components d’Obrint Pas saltaren a escena, alguns al menys, dispostos a aprovar un examen, després d’haver realitzat en les setmanes prèvies, algun curs accelerat d’aprendre  a tocar instruments acústics. I a fe que l’aprovaren, tal i com els testimoniaren el assistents, a  la fi del concert.

    La coherència i el perfil social d’O. P. Es va fer palès en comentaris introductoris a moltes cançons, cas de l’homenatge als immigrants, “ningú està lliure de no ser mai un emigrant” o les  referències a Palestina.

    Les cançons d’O. P., en acústic, malgrat mantenir, com a comú denominador, la intensitat i l’energia que el só elèctric, gaudien d’una sonoritat mes sensorial, que propiciava el ficar a l’oient amb la pell de gallina.

    Miquel Gironés, a mes de tocar “a casa”, es va erigir en ú dels protagonistes, amb les seves acurades interpretacions amb la dolçaina. Les connotacions musicals al mon fester dels moros i cristians, també van tancar l’ullet en varies ocasions. O la popular “la manta al coll”, en el torn sol·licitat pel públic “d’una cançoneta mes i ens anem”, que va posar-li la fi  a quasi dos hores de goig musical.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook