Blog 
El Blog de Josep Antoni
RSS - Blog de josep antoni mollà soriano

El autor

Blog El Blog de Josep Antoni - josep antoni mollà soriano

josep antoni mollà soriano

Encara que soc mestre titolat, "profesor de E.G. B.", deia el paper, i he treballat a Correus, el periodisme de "corresponsal", al Noticias al dia dirigida pel mestre J. J. Pérez Benlloch, i després la del Levante, fins que funde en 1987 "Crònica" per a la Vall, mentre ...

Sobre este blog de Comarcas

En este Blog tenen cabuda les meues col.laboracions setmanals a l'edició vall d'albaidina d'este diari: "El mirador del Benicadell" i "la noticia de la setmana a la Vall Blanca". També aniran caent altres escrits amb punts de vista i assumptes diferents, que puga ...


Archivo

  • 26
    Agosto
    2016

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Valencia Comarcas

    LUÍS MÁRTINEZ O UNA VIDA DEDICADA A LA GENT D’ONTINYENT

    Amb motiu del primer aniversari de la mort de l’amic Luis Martínez Sánchez, el passat 6  d’agost, el qual hauria complit 60 anys el passat 1 de maig, hui ens reunim ací, al recinte de la Glorieta d’Ontinyent, per a retre-li un merescut homenatge a la seua memòria. Els avals si es que cal ficar-los, a l’hora d’organitzar este homenatge, son nombrosos i públics. I ho anem a fer com a ell li agradava, fent gaudir a tota la gent. Es a dir mitjançant unes actuacions musicals en directe. Per això l’esdeveniment d’esta nit porta el nom d’un gran i, malauradament, darrer gran cicle musical, que va organitzar Luis Martínez, OCHENTEANDO. I per a esta ocasió tan especial anem a contar amb ú dels grups favorits d’aquella primavera de l’any passat, La Guardia, provinents de Granada. Però també contem amb els CANTANTS Carlos Segarra, veu de Los Rebeldes, grup d’origen català, i amb Javier Ojeda, cantant del grup originari de Torremolinos, Danza Invisible.

    Però hui toca, sobre tot, parlar de Luís Martínez. I perquè?, es preguntaran els mes joves o aquells que, pels motius que foren, no arribaren a conèixer a este singular ontinyentí. Perquè de Luis Martínez, recordant al gran poeta valencià Vicent Andrés Estellés, al seu poema “els amants”, es pot dir que com Luis “en son parits ben pocs”.

    Per tant ara toca refredar la memòria. I evocar part d’una trajectòria vital, referida a la intensa activitat d’este altruista organitzador i pioner de normalitzar la música en directe a Ontinyent, en recintes públics menuts. Especialment des de l’inicií d’este segle, i als locals que regentava. Sovint amb la col·laboració de l’acadèmia musical Ad Libitum. La relació fou de promiscuïtat musical, parint festivals, com els de jazz, de blues o revivals dels 60, 70 o el darrer “Ochenteando”. Els fruits d’aquella profitosa relació dura i durarà en el temps. Així mateix, Luís Martínez, feia el que després, afortunadament, s’aniria estenen per molts altres bars i locals de la ciutat, com una taca d’oli, la possibilitat de fer realitat, per a molts músics i cantants, d’ací i de fora, de tocar i interpretar en directe, posant al seu abast els locals que dirigia. Generant-ne un viver de músics i grups en la ciutat, com mai s’havia vist a Ontinyent i comarca. Era l’extrapolació del que va succeir, als anys  60, a l’Anglaterra dels Beatles, on floria la música en directe a qualsevol pub, o a locals menuts, com el Marquee a Londres . Malgrat tindre el sobre nom de “catedral del rock”, atès que allí van fer saó grups com els Rolling Stones, The Who, Jimi Hendrix, Pink Floyd, Led Zeppelin o el primer David Bowie.

    Parlar de Luís Martínez es esmentar a algú que va dedicar, durant mes de quaranta anys de sa vida, es a dir, fins al darrer sospir, a servir i organitzar molts dels grans i millors moments de la vida de la gent d’Ontinyent, i a la seua pròpia ciutat. Al llarg dels temps Luis anava polint la seua oferta. Sempre estava ideant i fent propostes, en benefici de l’oci i la cultura a la ciutat. Per això no es d’estranyar que sovint els governants de la ciutat, majorment, volgueren conèixer la seua opinió en assumptes del seu domini.

    Moltes vegades com a primer president i fundador d’Avhal, l’associació d’hostalers valldalbaidins, a la qual als 90 li va dedicar una revista per a divulgar les activitats del sector: “Menjar i marxa”, de la qual sols es van publicar dos números, atès que no podia carregar també en la seua elaboració.

    TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL

    Luis Martínez comença a treballa al sector de l’hostaleria l‘any 1971 amb 15 anys, a l’hotel Fontana, després conegut com a Pou Clar. També a la tasca de la Vila, a la Pizzeria JM, o el Pub JM, fins que amb altres socis ontinyentins funda la societat NICAMATO, de la qual es nomenat gerent, i que a meitat d’agost de l’any 1984 inaugurarà l’OTK, la discoteca per excel·lència que durant dècades ha centrat la vida nocturna dels caps de setmana a Ontinyent.

    Però l’activitat de locals d’oci de Luis no es detindria ací.  Perquè ja en eixos anys 80 el seu tarannà el converteix en eixa paraula màgica que, des de les institucions, volen recolzar com a revulsiu de l’economia actual, l’emprenedor. Precisament eixa fou la figura que definiria a Luis Martínez, fins a la fi de la seua vida, la d’emprenedor. En el seu cas del sector hostaler. Ja que tanmateix, simultaniejant l’OTK,  gestionaria el Collotti, al llavors  emergent carrer de la Marxa, al passeig Carlets, eren els anys 80. Després, ja als anys 90, obriria amb gran èxit l’Almàssera, a la plaça de Baix.  No fou casualitat que, en aquells anys, el bou de la Puríssima va experimentar un gran  tiró popular, tenint a l’Almàssera com el gran trampolí de l’impuls. Després, una vegada havia deixat la gestió de l’esmenta’t local, va proposar i va aconseguir que des d’Avhal s’instal·laren carpes al solar de la fàbrica de Tortosa i Delgado, amb el vist i plau dels governants municipals. Els resultats d’aquella iniciativa de Luis, es veuen any darrere any.

    El pas següent a l’Almàssera fou el Màgic, a l’inicií del Dos de Maig, des d’eon, després de convertir-lo durant uns anys en local de moda, traslladaria el Màgic a la plaça del Centre Comercial el Teler, a meitat de la dècada anterior a esta. Malgrat fer un local de meravella, a nivell d’una gran ciutat, amb una inversió sense mesura, per al potencial ontinyentí, poc a poc va tindre que recular, resignar-se i disminuir l’oferta de serveis inicials, fins que fa uns pocs anys va tindre que tancar la persiana del Màgic. Fou una mesura necessària, davant els inassolibles costos que representava mantenir obert el Màgic.

    Al començament de la present dècada Luis li va canviar el nom a l’OTK pel de Bamboo, encara que amb poca fortuna, atès que per uns problemes veïnals que no venen al cas, va tindre que tancar el local a principis de 2013. Però portat per les seues ànsies de fer i emprendre, eixe mateix any encara, traspassa l’activitat i el nom de Bamboo a l’antic local de la Clave. Gestió que portarà endavant amb el seu fill, fins la seua mort fa un any, després d’una llarga infermetat.

    Així mateix va estar immers, ficant-los en actiu, locals i establiments com l’hotel-restaurant El  Fariner, en Agullent o, també, la casa rural de Carricola.

    La musica en directe va tindre en Luis Martínez un “caldo” de cultiu.

    Sense dubte la música en directe, fins al OCHENTEANDO de la primavera de l’any passat, un esdeveniment que hui ens serveix per a retre-li un homenatge a la seua memòria, va estar sempre la seua gran aposta, encara que, tot hi ha que dir-ho, els concerts en directe mai li donaren a guanyar diners.

    I dins d’eixa llarga llista de noms cal recordar els de: Loquillo, OBK,  los Rebeldes, Papa Levante, sense oblidar-se d’aquelles festes dels   60  i  70, amb grups d’Ontinyent (com els Cosmic’s, Tex Mons, Saltos), cas també d’aquella amb Bruno Lomas (un 2 juny de 1990), fou 2 mesos abans de morir el rocker de Xàtiva, així com Clavel y Jazmin, Micky, els Viceversa de Sabina (amb Pancho al front) , Fangoria, Tony Ronald, Coque Malla, personatges i presentadors de televisió com Pablo Motos, Jesús Vázquez, Joan Monleón, Montesinos o Juanjo Puigcorbe, però també la llarga llista de noms que participaren en 2014 al 1er Festival de Blues, que es va desenvolupar al Bamboo, sense oblidar-se dels Juan Perro, Seguridad Social, Carlos Segarra o Jaime Urrutia. A mes dels noms que han passat pel Festival de jazz, cel.lebrat recentment. Del primer OCHENTEANDO o també a locals com el Màgic, llocs on han actuat, de la ma de Luis, noms com: Pablo Carbonell, la Guardia, que hui ens acompanya, la Frontera, el Màgic Andreu, la nostra Maria Juan, Neus Ferri, la Granja, Orfeón Brutal, etc., etc. Mai millor dit.

    I ara amic Luis Martínez Sánchez, els musics que ens acompanyen esta nit, a la Glorieta d’Ontinyent, van a tocar i cantar a la teua memòria. Però pecaríem d’ingrats si, tota la gent que em volgut fer-li este concert d’homenatge a Luis, no li agrairem al govern municipal que encapçala el nostre batle, Jorge Rodríguez, la bona predisposició a ficar recursos municipals per a mantindre encesa la flama de la memòria de Luis, que en este cas també es la de la música en directe, mitjançant este OCHENTEANDO de hui. Per tot açò i mes, allà on sigues i per sempre, et portarem al cor del pensament, tots els qui t’estimarem i validarem la teua tasca,  com a persona i com a professional. Gràcies per la propina amic Luis.

    Josep Antoni Mollà.

       LUÍS MÁRTINEZ O UNA VIDA DEDICADA A LA GENT D’ONTINYENT

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook