Blog 
El Blog de Josep Antoni
RSS - Blog de josep antoni mollà soriano

El autor

Blog El Blog de Josep Antoni - josep antoni mollà soriano

josep antoni mollà soriano

Encara que soc mestre titolat, "profesor de E.G. B.", deia el paper, i he treballat a Correus, el periodisme de "corresponsal", al Noticias al dia dirigida pel mestre J. J. Pérez Benlloch, i després la del Levante, fins que funde en 1987 "Crònica" per a la Vall, mentre ...

Sobre este blog de Comarcas

En este Blog tenen cabuda les meues col.laboracions setmanals a l'edició vall d'albaidina d'este diari: "El mirador del Benicadell" i "la noticia de la setmana a la Vall Blanca". També aniran caent altres escrits amb punts de vista i assumptes diferents, que puga ...


Archivo

  • 26
    Agosto
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Meruts'13, música llucada i lúdica

    El 7é Meruts Festival d’Ontinyent ha confirmat que ja es major. Amb una puntualitat anglesa i una organització que no tenia res a envejar a als tres grans cites musicals d'esta mena, el cartell programat va complir totes les expectatives que els Tardor, Atzukak, Txarango i La Raíz havien creat, la qual cosa es va traduir en la millor entrada registrada fins ara pel Meruts, mes de tres mil joves, dins d'una forqueta d'edat de anava dels 15 fins a poc mes dels vint, majoritàriament. Una generació local i d'altres pobles valencians, amb punts de vista de la festa i de la vida allunyats del cartró pedra i la realitat social postissa com la que es va escenificar, a càrrec de “las fuerzas vivas” de la ciutat, en la nit del diumenge a la plaça Major.

    Tant es així que en una curta intervenció, cap al final del festival, dos representants dels Meruts es van dirigir al públic denunciant la marginació cap als joves que estava perpetrant un sistema corromput, el qual aplica injustes retallades en educació o sanitat. En general l'esperit de moltes cançons interpretades pels grups tingueren fortes dosis de denuncia i reivindicació, amb unes lletres abrigades per estils que anaven del rock al ska o al rap.

    A les onze de la nit del passat dimarts, el grup de Benaguasil Tardor, amb format clàssic de trio, donaven pas a un rock energètic, inspirat en un repertori que te com a referent el seu primer disc de l'any passat, “Revolució de l’estat latent”. Tot seguit van eixir el veterà grup ontinyentí Atzukak, amb mes de tres lustres de trajectòria, i un darrer disc ”Els colors del roig”, que a banda d'haver estat nomenat per al millor disc de rock en valència, en la recent edició dels Premis Ovidi, a servit per a refondre un grup on segueixen els germans Cerdá, i on el so de quatre guitarres o l'orgue de Martí, li confereixen un aire nou al grup, encara que segueixen mantenint temes ska del vell repertori. Llàstima que l'entrada al recinte, durant les actuacions d'estos dos grups no fora encara la òptima.

    Altra qüestió fou que botaren a l'escenari els barcelonins Txarango, grup que amb un disc gran “Benvinguts al llarg viatge”, i menys de tres anys de trajectòria s'han erigit en un fenomen musical, com ja s'endevinava amb la profusió de camisetes de Txarango que lluïen molts dels joves que acudiren als camps de la Puríssima. La música efervescent i les lletres acurades al moment crearen una complicitat amb un públic jove i predisposat.

    Tancaren la tanda d'actuacions musicals el grup de Gandia La Raíz, amb lletres en castellà però igualment corejades pel públic, amb les quals s'identificaven. La Raíz porta un rastre de gravacions, encara que la d'enguany “Así en el cielo como en la selva”, fou la mes esperada y celebrada per un públic que, en gran part, no va parar de ballar tota la nit.

     

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook