Blog 
El Blog de Josep Antoni
RSS - Blog de josep antoni mollà soriano

El autor

Blog El Blog de Josep Antoni - josep antoni mollà soriano

josep antoni mollà soriano

Encara que soc mestre titolat, "profesor de E.G. B.", deia el paper, i he treballat a Correus, el periodisme de "corresponsal", al Noticias al dia dirigida pel mestre J. J. Pérez Benlloch, i després la del Levante, fins que funde en 1987 "Crònica" per a la Vall, mentre ...

Sobre este blog de Comarcas

En este Blog tenen cabuda les meues col.laboracions setmanals a l'edició vall d'albaidina d'este diari: "El mirador del Benicadell" i "la noticia de la setmana a la Vall Blanca". També aniran caent altres escrits amb punts de vista i assumptes diferents, que puga ...


Archivo

  • 15
    Noviembre
    2015

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Valencia Comarcas

    RAIMON, L’ASSIGNATURA PENDENT DE J. RODRÍGUEZ

     RAIMON, L’ASSIGNATURA PENDENT DE J. RODRÍGUEZ RAIMON, L’ASSIGNATURA PENDENT DE J. RODRÍGUEZ RAIMON, L’ASSIGNATURA PENDENT DE J. RODRÍGUEZ

    Fou un 14 de novembre, però no dissabte com hui, sinó divendres, però no el d’ahir quan Raimon va oferir, ja com a “fill predilecte”, el primer dels dos concerts al seu poble, “on s’acaba l’horta i comença el secà”, es tracta d’un de fa 18 anys. Des d’aleshores, 1997, cap ajuntament democràtic de la que vol ser capitalitat de la Vall d’Albaida, ha tret del silenci la veu  que, com escrivia al maig de 1997 el periodista  Miquel Alberola, era “el aullido que mas asustó a la dictadura: el grito de Raimon”.

    Els 4 concerts de Raimon a Ontinyent

    Enguany, per allò de seguir la tradició, Ontinyent deuria acollir un concert del cantant de Xàtiva, es a dir la d’oferir-ne ú cada deu anys des de 1975. Seria el quint i una bona forma de festejar els 75 anys de vida i llegat de Raimon. D’eixe esperat recital el govern municipal de Jorge Rodríguez té la paraula. Del primer concert, un 10 d’agost de 1975, del qual fèiem memòria en esta edició recentment,  cal recordar que fou el primer gran acte pre democràtic de la ciutat. Assistiren al desaparegut Patronat mes de 900 persones, mentre el dictador Franco agonitzava al llit. Testimoni d’aquell recital fou la cançó que va estrenar: “Es veu” (es veu/per tot arreu /es veu/I diem que sí, que passen coses/i vivim il·lusions de canvi, i anem redescobrint els fets...).

    El segon recital ontinyentí de Raimon fou a l’escenari del teatre Echegaray, on també oferiria els dos següents. Va ser el dissabte 27 d’abril de 1985, un temps galopant, on es deixava arrere fins i tot la Transició. Va ser al context d’una gira de 16 concerts a tot el País Valencia, organitzats per la Consellería de Cultura, les tres diputacions i els respectius ajuntaments on va actuar, començant pel seu poble, el 29 de març. Una gira qualificada d’antològica, quan encara estava recent l’edició del LP “Entre la nota i el so”, i estava cuinant el treball “Raimon totes les cançons”. En una entrevista que es va publicar al BIM d’Ontinyent, i a una pregunta anecdòtica “Per que vius a Barcelona?, Raimon donava una resposta que encara deuria avergonyir als valencians, “Si visquès a València, on m’han prohibit mes que en cap lloc del món, hui no estaries fent-me esta entrevista, ni ma mare sabria probablement que cante”. De vegades ignorar algú també pot esdevenir en una prohibició.

    El tercer recital també seria en primavera, el divendres 7 d’abril de 1995. Amb les entrades esgotades. Si al 85 l’acompanyaren set músics, ara acudia sols amb quatre. La qual cosa no fou impediment per a que en 4 ocasions va tornar a cantar, en ser reclamat insistentment pel públic. A mes de recordar a qui llavors ja havia encetat “vacances”, l’Ovidi Montllor. Raimon va oferir un repertori poètic, el que no lleva que al tercer bis fera tronar el seu crit alliberador: “al vent”.

    El darrer recital ontinyentí del Raimon seria un tant atípic, el 14 de novembre de 1997, poc mes de dos anys respecte a l’anterior. El motiu era commemorar el sisè centenari del naixement del gran poeta de la Safor Ausiàs March. El qual va estar precedit per un intent de desprestigiar-lo per part del diari Las Provincias, al voler desligitimar a l’ajuntament d’Ontinyent, com a organitzador del  concert en homenatge a ú dels autors mes universals en la nostra llengua. En contrast, la  revista comarcal Crònica li dedicava a la trajectòria de Raimon un suplement de 12 pàgines. Aquell va ser un recital on el cantant de Xàtiva, amb “veles i vent”, aconseguiria allò de “bullirà el mar com cassola en forn,/ mudant color e l’estat natural”. Per tot el que sa dit, i més, Raimon , al 2015, segueix sense perdre els orígens ni la identitat, erigint-se en un referent insubstituïble.

     

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook