Blog 
El Blog de Josep Antoni
RSS - Blog de josep antoni mollà soriano

El autor

Blog El Blog de Josep Antoni - josep antoni mollà soriano

josep antoni mollà soriano

Encara que soc mestre titolat, "profesor de E.G. B.", deia el paper, i he treballat a Correus, el periodisme de "corresponsal", al Noticias al dia dirigida pel mestre J. J. Pérez Benlloch, i després la del Levante, fins que funde en 1987 "Crònica" per a la Vall, mentre ...

Sobre este blog de Comarcas

En este Blog tenen cabuda les meues col.laboracions setmanals a l'edició vall d'albaidina d'este diari: "El mirador del Benicadell" i "la noticia de la setmana a la Vall Blanca". També aniran caent altres escrits amb punts de vista i assumptes diferents, que puga ...


Archivo

  • 14
    Junio
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    SONA EL PAÍS VALENCIÀ

     La Glorieta d’Ontinyent es va erigir, el dissabte passat, en una vesprada festiva, però també en la tribuna des de la qual 14 veus de solistes i grups musicals, provenint, sobre tot, de les Comarques Centrals Valencianes (CCV). Les quals feren seu el reivindicatiu nom de la forma sentida i democràtica amb la qual intel·lectuals i la majoria de la gent de la cultura se identifica amb este territori, anomenant-lo, com feia Joan Fuster, País Valencià. I front a les injustificables prohibicions, nodrides  d’auto-odi del PP, reclamaren llibertat.

    Amb una sincronització, successió, varietat d’estils musicals i organització modèliques, anaren desfilant tots els noms anunciats baix la conducció, en les presentacions, d’una popular veu de la ràdio, l’alcoiana Amàlia Garrigós.

    Els centenars de persones que seguiren la tanda de quatre hores d’actuacions musicals en directe, (a banda també fou retransmès per internet), a tres cançons cada nom, eren majoritàriament joves, molts d’ells sinó “malalts d’amor pel meu País”, com canta Lluís Llach, si al menys identificats amb les senyes com a poble que anaren reivindicant els noms del cartell.

    Pocs minuts després de les 6 de la vesprada obria l’encontre Pep Gimeno “Botifarra” (Xàtiva), amb el seu cant tant arrelat a les tradicions valencianes i els seus versets de rimes introductòries. Tashkenti (Ontinyent) ficaren música de fusió i una cançó d’acomiadament del seu proper disc. Kaoba (Ontinyent) posaren el ritme ska en valencià. Mentre la Trocamba Matanusca (Ontinyent), tal i com foren presentats, sonaren a Balcans i a bancals. Tomás  de los Santos (Benimaclet) adreça el seu cant a homenatjar al poeta Vicent Andrés Estellés. Carles Pastor (Gandia)va donar presència a la cançó ben feta i avalada per tres discs. Toni de l’Hostal (la Ribera) fou la veu  singular i diferenciada del cartell. Neuròtics (Albaida) aportaren la seua visió del heavy rock. Mal Abuso (Ontinyent) deixaren una bona mostra del seu recent disc de rock en castellà, “Reinicio vol. II”. Hugo Mas (Alcoi) des de l’evocació al gran Ovidi Montllor va fer memòria de l’exili. Andreu Valor (Cocentaina) va deixar palès, encara que efímer, el moment de maduresa musical assolit, i va entrenar “seguirem” una cançó on reivindica l’essència del País Valencià. Feliu Ventura (Xàtiva) va posar, junt a A. Valor, ú dels moments mes intensos de la vesprada, evocant els seus orígens, fa 20 anys, amb Ontinyent, i reivindicant el significat del terme País Valencià, proposant la insumissió contra el desgavell del govern valencià del PP, acomiadant-se amb un aclaridor “quatre barres de sang”. Pau Miquel –de Arthur Caravan- ( Alcoi) Va pujar l’cel.lència musical de la nit amb unes versions que rescataren també a l’Ovidi. La Marabunta (Ontinyent) tancaren l’acte amb un estil propi, amb referències al rap i al rock, que feren gaudir als mes joves.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook