Blog 
El Blog de Josep Antoni
RSS - Blog de josep antoni mollà soriano

El autor

Blog El Blog de Josep Antoni - josep antoni mollà soriano

josep antoni mollà soriano

Encara que soc mestre titolat, "profesor de E.G. B.", deia el paper, i he treballat a Correus, el periodisme de "corresponsal", al Noticias al dia dirigida pel mestre J. J. Pérez Benlloch, i després la del Levante, fins que funde en 1987 "Crònica" per a la Vall, mentre ...

Sobre este blog de Comarcas

En este Blog tenen cabuda les meues col.laboracions setmanals a l'edició vall d'albaidina d'este diari: "El mirador del Benicadell" i "la noticia de la setmana a la Vall Blanca". També aniran caent altres escrits amb punts de vista i assumptes diferents, que puga ...


Archivo

  • 10
    Agosto
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    TRES ANYS SENSE VICENT LL. MONTÉS

     Estimat Vicent Ll. Montés: Este 7 d’agost es compliren tres anys que encetares un llarg viatge (i feies broma dels meus al Carib). Es una absència que a molts ontinyentins en0s ha deixat un buit de veritable orfandat (sembla pel que em contava un íntim teu que som legió), atès que el teu conreu de paraula lúcida, en esta terra de secà, es tira de menys.

    La cançó dels anys 60, del Bob Dylan,  “els temps estan canviant” (encara que tu gaudies mes amb els Raimon, Pi de la Serra, La Trinca, Fabrizio De André o el Gino Paoli) va ser tota una profecia per a estos anys, la qual a tots els valencians ens alcança. Vagen per davant  les meues sinceres disculpes, en este repàs informatiu que he recollit, per no haver saciat, com feia abans, el teu incommensurable desig per saber i conèixer  la  realitat ontinyentina i valldalbaidina.

    Així et diré que ara tenim de jurat en cap, a Ontinyent, a Jorge Rodríguez, qui es va imposar front a “manipulina”, la qual, com deies, va estar pegant-li, en la “Ràdio d’ací”, per tots els costats. Tampoc li va eixir be l’efecte farmacèutic a la “depuralina”, sembla que no va estar tan contagiós com pronosticaves, i la L. Insa no va guanyar a les eleccions de l’any passat. En canvi Jorge, amb recolzaments “progressistes”, ara està manant. De fet, com m’escrigueres, este batle ha fet realitat allò que comparties: “També jo estic amb Jorge Rodríguez: millor gastar en pipes i cacaus els diners de la TVO. Vaig sentir una retransmissió i era de vergonya pura, a més a més impulsant la superstició, en un valencià esgarrat que cada paraula conté una falta de prosòdia. Se'n sortirem d'esta”.(24,10,2008). Així mateix, el Jorjito, està caient-li molt be a la gent, mentre els del PP estan sense nord. Ja veus que et vas equivocar un pel, respecte a aquella impressió treta arrel d’una visita a l’alcaldessa, acompanyant als savis del rec ontinyentí, pronosticant la perpetuació de Lina, mitjançant una metàfora de bancal.

    Del paper amic, Loclar, em permetràs que passe de puntetes. Ja saps el que em deies dels amics: “En este mon, el que té amics nada de panxeta, i el que no té padrins, no es bateja”. (9,12,2008).

    No t’ho creuràs, perquè sembla mentida, succeeix una cosa inaudita, a la nostra Caixa. A la qual tu tan bons consells li donares, especialment quan estava conduïda per Paco Sanchis, (vull pensar que moltes d’eixes idees li les feies arribar mentre recorríeu a peu, els dissabtes al matí, amb el bocairentí  Joan, camins, sendes, paratges i barrancs de tota la Vall, o durant l’esmorzar. Llàstima que la idea de la indústria d’agro-alimentació, de la qual parlareu, com alternativa a la desaparició del tèxtil, no va quedar ni embastada en paper). Allò inèdit a l’antiga Previsora, ara al 2012, es ser ja la primera caixa d’Espanya, (el problema es que sols en queden ja dos, però eixa llarga historia per a no dormir, no em cap en este Mirador).

    Els jutjats d’Ontinyent, pels quals tu tant vas lluitar per a que no els desmantellaren d’ací, darrerament els del govern de Rajoy, que son els que manem ara a Madrid, amb receptes de porgar, popularment conegudes per “recortes”, afecten com tu ja deies “quan mana el PP, els qui pitjor ho passen son els xiquets, el vells i els malalts”. Han canviat “l’estissora” inicial per “l’estraleta”. Així de bèstia està la cosa. Per tant han tractat de moure-li la cadira als esmentats Jutjats. De moment està quiet l’assumpte.

    P. D. Al  darrer correu que m’enviares, una setmana abans d’anar-te’n a eixa Itaca que sols tu coneixes, escrivies: “el parato diu que ja s’ha instal·lat”, en referència a l’enllaç de internet que et  vaig enviar, per a que et baixares el Skype, i així poguérem comunicar-nos des d’eixos móns de deus, però la veritat es que seguim incomunicats. 

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook