Blog 
el hidalgo de las palabras
RSS - Blog de miguel navarro blasco

El autor

Blog el hidalgo de las palabras - miguel navarro blasco

miguel navarro blasco

Soñador por naturaleza, administrativo por necesidad, juego a encadenar palabras entre sueños verbales. No aspiro ni espero nada, tan solo deseo compartir buenos momentos con quienes quieran compartirlos.

Sobre este blog de Cultura

Blog personal de un soñador irreverente, domador de viejas fobias y enamorado de palabras mestizas. Desencantado de dogmas políticos, sociales y económicos, considera sólo dos valores fundamentales, el hombre y Dios, el resto humo que lleva el viento. ...


Archivo

  • 06
    Septiembre
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    A la Virgen de los Desamparados

     A continuación transcribo dos poemas escritos por encargo y dedicados a la Virgen de los Desamparados. Accedí por la persona que los pidió y por la devoción a Nuestra Señora la Virgen de los Desamparados. Fueron leídos por las Reinas Infantil y Mayor de las fiestas del barrio de San Rafael, de Tavernes Blanques, durante la ofrenda de flores realizada el domingo, día 2 de septiembre de 2012. Se encuentran escritos en valenciano lo cual entraña una especial dificultad por no ser mi lengua de uso común. Tras la alegría inicial y los esfuerzos adicionales, el resultado es el que se puede leer. No soy quien para juzgarlos pero sí para afirmar que se encuentran elaborados con mucho cariño y devoción. Deseo que guste o, al menos, no disgusten.

                           – I –

     

    Mare de Déu dels Desamparats

    Mareta meua, mareta nostra.

     

    Mare dels iaios que ens recorden

    els seus costums i tradicions,

     

    Mare dels pares que mantenen

    vius els valors i les il.lusions

    per ser bons i devots cristians.

     

    Mare dels joves i dels xiquets

    que ofereixen estudis i jocs

    a la més bonica devoció

    que en la Terra Déu ens ha donat.

     

    Ací t’oferim les nostres flors

    plenes de força, llum i colors

    embargats de gran emoció

    que sorgix dels nostres sincers cors.

     

    Roses rotges de la passió

    que tots els valencians senten

    per la mare geperudeta

    i que es depositen als teus peus

    amb gran respecte i admiració.

     

    Grocs, simbols de la riquesa

    que en la nostra ànima desborda

    al contemplar tanta bellesa

    que reflecteix l’amor de Déu.

     

    Verds rebossants de l’esperança

    que tot un poble deposita

    en la flor plena de puresa

    que ens ama i ens abraça.

     

    També tenim els colors morats

    que són prena del nostre agraïment

    quan en els moments de tristesa

    no ens has deixat desamparats.

     

    Eixos ulls tenen tanta dolçor

    i és la teua cara tan bonica,

    que no em canse de mirar-te,

    de contemplar-te i d’admirar-te

    oblidant qualsevol dolor.

     

    Vulguera donar-te moltes flors

    i engalanar els nostres carrers

    amb rics brocats i banderoles

    d’este poble que t’ha enamorat.

     

    Vulguera cantar-te una cançó

    i que toquen moltes campanes,

    llançant al cel els seus sons

    d’este poble que has emparat.

     

    Vulguera ser com un somni,

    que furtara a les estreles

    la nit del foc, el foc de la nit

    d’este poble que has protegit.

     

    Vulguera donar moltes coses:

    joies, flors, moltes cançons, riqueses.

    mes no puc, poques coses tinc.

    Només puc oferir-te la meua oració

    per tots els que venim ací

    i pels que ací no han vingut,

    perquè d’allò més segur

    que tots junts el senten

    amb profunda devoció

    quan criden:

     

    Taverners, tots a una veu

    Vixca la Mare de Deu!!!

     

     

     

     

    – II –

     

     

    Verge dels Desamparats,

    font del més pur amor,

    got d’insigne devoció,

    mareta del Bon Pastor,

    reina de la  nostra oració

    eres el major tresor

    que tot un poble ha somiat,

    que tot un regne ha conquistat.

     

    Portant roses i clavels,

    assussenes i lliris,

    tot el barri de Sant Rafel

    ací ha vingut als teus peus

    per a donar les seues ofrenes

    a la dolça mare de Déu.

     

    Presa aquests rams de flors

    que t’oferim amb el cor.

    Presa nostres il.lusions,

    nostres fatigues, les nostres veus

    que et donen sempre gràcies

    per tants i tants favors

    que solamente coneix Déu.

     

    Perquè quan en l’horitzó

    apareixen negres nuvolots,

    quan la freda foscor

    ens ofega en la seua tristesa,

    quan arriben els mals rumors,

    quan les penúries vénen al món,

    el poble, trist i malferit,

    la seua pregària alça als cels,

    confiant que ha sigut escoltat,

    confiat que ha sigut emparat

    per la reina dels Àngels

    per la Mare dels Desamparats.

     

    Mare et vull demanar

    pels angelets no nascuts,

    per totes les famílies

    que patixen dificultats

    econòmiques, socials,

    físiques i morals;

    pels dements i els malalts;

    pels ancians abandonats

    en les seues residències;

    pels matrimonis trencats;

    pels que ploren en soletat;

    pels que necessiten consol,

    refugi, pau i caritat.

     

    Perquè sapiem donar

    tot el que necessiten

    i on no podem arribar

    que els protegisca el teu mant

    sempre protector i emparat

    per la santa mà del teu Fill.

     

    Mare meua intercessora

    sempre atenta, sempre pendent

    ara i qualsevol hora,

    que mai  s’ha pogut dir

    que cap de què a tu acudixen

    ha quedat desamparat.

     

    Mare meua bondadosa

    tot un Déu en tu s’ha fixat,

    en la teua bellea graciosa,

    en la teua efígie sobirana,

    en els teus ulls celestials,

    en el teu somriure sultana,

    en la teua cara acollidora,

    Senyora de la Pietat,

    Mare dels Desafortunats.

     

    Podria passar molt de temps

    recitant els teus encants,

    els teus dons, les teues gràcies,

    però hui mareta no puc,

    tinc el cap en un altre lloc,

    i tinc els ulls plens de plors.

    Tu com a mare, em comprens

    perquè la meua xiqueta,

    tota ella com una flor,

    a la Geperudeta,

    li ha entregat el seu cor.

    Verge santa, Mare bella,

    el meu cor va amb ella,

    la meua ànima, el meu ser,

    tot el meu cos tremola,

    embargat per l'emoció

    de veure la meua filla,

    amb cristiana devoció

    i et done mil gràcies

    per esta visió.

    Gràcies Mare admirable,

    digna de veneració,

    gràcies Mare amable,

    gràcies Mare del Creador,

    Mare auxili dels cristians,

    reina de tots els sants,

    Taverners tots a una veu

    Vixca la mare de Déu.

     

     

    Denunciar
    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook