Blog 
Zoon politikón
RSS - Blog de Heliodoro Villanueva Corral

El autor

Blog Zoon politikón - Heliodoro Villanueva Corral

Heliodoro Villanueva Corral

Técnico por profesión con vocación literaria y formación humanística universitaria para unir lo mejor de ambos mundos e intentar aspirar al ideal renacentista.

Sobre este blog de Valencia

El ser humano, ese "animal político" de Aristóteles en tanto que vive en sociedad, será nuestro tema, Por ello y puesto que nada humano nos puede ser ajeno, nos ocuparemos preferentemente de política, sociedad, historia y cultura aunque sin dejar de lado manifestaciones como cine, deporte o televisi...


Archivo

  • 30
    Septiembre
    2017

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Catalunya referèndum

    Procés a Catalunya: xoc final

    Jugant amb el doble sentit de la preposició (lloc i complement preposicional) ben poder dir que l'anomenat “procés” que volia presentar-se ja pel seu nom com la inevitable evolució quasi natural que tindria lloc a Catalunya s'ha terminat convertint a un assumpte judicial i en mans dels tribunals i amb connotacions de surrealisme kafkianes tot al seu trajecte en el qual pràcticament ara s'està jutjant tot Catalunya.

     

    En efecte, si d'un costat hem assistit a l'immobilisme d'una dreta espanyola que mai no ha comprés la diversitat dels pobles d'Espanya i la postura davant el problema ha sigut menystenir-lo i finalment deixar en la policia i els tribunals la resposta amb els riscos evidents de desproporció i sense capacitat de diàleg, d'altra hem vist la manipulació dels sentiments, la politització en mans d'una dreta nacionalista corrupta que ha vist en el discurs patriòtic la seua salvació i s'ha pujat al carro d'una esquerra oportunista i il·luminada en un projecte “nacional” on els discrepants de la causa no tenen lloc i es perseguix als dissidents mentre grups radicals infiltrats s'afanyen a traure'n profit.

     


    Dos tràilers marxen per l'autovia a tota velocitat llançats l'un contra l'altre, els dos nacionalismes extrems espanyol i català, d'un costat la miop perspectiva de la simple llei sorda i cega, amb tota la maquinària inexorable de l'Estat, de l'altre, la usurpació de la democràcia per la subversió irresponsable de les masses.

     

    L'enfrontament que els dos extrems han suscitat pels seus interessos partidistes i que s'ha retroalimentat està servit i les perspectives no són massa bones. Confiem que el dia del plebiscit arreglat ni la resposta policial ni el comportament de les multituds cause danys irreparables i que en els dies posteriors no es prenguen mesures suïcides i martirials pels polítics nacionalistes ni respostes desproporcionades per part del govern d'Espanya. Hi ha lloc, malgrat tot, per a una xicoteta esperança amb tempteigs d'ofertes pel govern central i voluntat de diàleg per part dels sectors més moderats de l'antiga Convergència.

     

    Denunciar
    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook