L´últim destarifo espanyol

08.09.2013 | 01:00

Lluís Gallent i Albaladejo. València.

Jo no vull que atorguen els Jocs Olímpics a Madrid. He de dir què el meu antipatriotisme no és només espanyol, també estaria en contra si les ciutats candidates foren València o Barcelona o Sebastopol, tant se val. Faig pròpia la frase «el patriotisme és l'últim refugi dels canalles i covards». A mi, vore com una comitiva súper extensa que s'ha desplaçat a Buenos Aires amb totes les despeses pagades a compte dels nostre impostos em produeix un fàstic inesgotable.
Epresident del COE, Alejandro Blanco, ha dit: «España necesita una ilusión». Però no, Espanya necessita acabar amb una estafa disfressada de crisi, que tots els corruptes paguen pels seus delictes i tornen els diners furtats, que els ciutadans tinguen treball, que els joves puguen aplicar els seus coneixements i estudis en el país on viuen i no hagen d'emigrar amb un destí incert...
Organitza un ajuntament com Madrid amb un deute astrònomic de 7.000 milions d'euros, amb un projecte privatitzador de la sanitat públic, un altre quasi delictiu com Eurovegas del tèrbol Sheldon Adelson... Aquesta festa les pagarem tots i totes a costa de més retalls en sanitat, educació i polítiques socials. I a més, per als valencians, serà especialment onerós perquè aspira a ser subseu de vela, per a aprofitar el rüinós camp de regates „de vaixells, no; de paletes„ que es va fer per a l'America's Cup, d'infaust record.
Si fem un repàs per les darreres ciutats olímpiques, comprovarem que per a Atenes, va suposar el principi de la desfeta total del país. Per a Londres, tot i que va ser brillant no ha tingut un plus afegit.
Com va dir Marx, Groucho per descomptat, dedicada a tots els que estan per Madrid 2020: «No puc dir que no estic en desacord amb tots vostés». Fi de la cita.