Suc de taronja, amb gotes de licor de maduixa i un poc de menta. No afegir ni vi negre, ni llimonada. A aquest còctel li direm Compromís. Tothom sap que Compromís, a data de hui, està compost per tres partits polítics i gent afiliada directament a la coalició: Bloc, IdPV i VerdsEquo i Gent de Compromís. Formem part d´aquesta família de valencianisme progressista, d´esquerra moderna i ecologisme polític. Hem d´anar de cara i explicar a la gent que sempre tindrem present la possibilitat d´una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història. Aquesta última idea no ens ha de fer por, ni quan no manem ni ara, que el poble ens ha triat. El que ens ha de fer por és no poder fer del nostre estimat País Valencià una Comunitat de primera dins de l´Estat espanyol. Aquest objectiu no entén de sentiments nacionalistes, és questió de benestar de cada un de nosaltres. Els representants de Compromís en les institucions no son catalans, són valencians, i com a tals són atacats per aquells que confonen la defensa de l´ordre social (referit al funcionament de les institucions socials dins del marc legal legítimament assumit), amb el manteniment de l´statu quo, instaurat des de fa vint anys en les nostres terres. Sempre Compromís posarà per davant les persones.
Sobre la possibilitat d´acudir a la pròxima cita amb les urnes amb Podemos, que el nom de Compromís vaja davant o darrere personalment m´importa ben poc, el que sí que m´importa és el que pesen els militants respecte d´això. La meua opinió és que sumar és positiu sempre, però sense perdre l´essència d´un bon còctel, que pense ja hem aconseguit, i per tant, si anar amb Podemos fa el nostre còctel més descafeïnat, quasi que no vaja. Si els militants de Podemos volen vindre a Compromís, tenen les portes obertes. José Vicente Belda. Ontinyent.
