Estem vivint temps molt interessants, temps que marcaran el futur del nostre poble i la forma que aquest tindrà d´apropar-se a la llibertat. Avui, tot allò que fem en política i que articulem des de la base social, ha de caminar envers els objectius d´alliberament i l´apoderament popular. La lectura feta pel règim espanyol de les eleccions catalanes d´ara, de les del País Valencià i les illes i també dels brots rupturistes dintre del cor de l´Espanya «única, grande y libre» articulen una resposta ràpida per part de la seua estructura defensiva. És ací on cal enquadrar la reforma del Tribunal constitucional, la llei mordassa i la llei antiterrorista. Tres lleis que blinden, en les vessants de la política institucional, l´activisme social i la militància política revolucionària, l´autoritat totalitària del règim.
El poble valencià és un poble resistent i les seues classes populars són aquelles que han destacat en la resistència des d´aquell 25 d´abril de 1707 fins avui en dia. Hem d´estar a l´aguait, però també hem de començar a llevar-nos pors i complexos, organitzar-nos i caminar lliurement sense crosses ni bastons, sense tuteles ni vergonyes. Hem de passar d´un moment de resistència, a un moment de reafirmació social i nacional, on la contradicció entre el capital i el treball es manifeste i es visibilitze també davant de la contradicció entre unionisme espanyolista i l´alliberament nacional de tota la nació completa.
Aquest tarannà ambivalent, el de l´empoderament popular i nacional, ha d´expressar-se en la reivindicació del nostre dret a decidir sobre quin model econòmic volem i quina forma política és la més adient per al model de societat que desitgem. El dret a decidir es presenta com l´eina per a unificar les més amplies capes de les forces populars, i els seus aliats, en la lluita directa per l´alliberament social i nacional. Jordi Belver. València.
