Sófocles ha mort, i ho fa cada vegada que algú desconeix el seu nom. El mateix ocorre amb la civilització clàssica. Ja no estem parlant de les crítiques i discriminació que patim els estudiants de llengües mortes. No, parlem del desconeixement dels nostres orígens. En els temps que corren, ens importa més l´anglés que la nostra pròpia llengua; deixem enrere la nostra identitat com a poble i veiem la vida passar. Compadim a aquell que decideix estudiar filologia catalana o hispànica perquè no té futur, però no a aquell que estudia una llengua extrangera sense estimar la seua.
Vivim en una societat secretament inculta, amb estudiants de Belles Arts que mai han sentit parlar de Maruja Mallo; periodistes i escriptors que no coneixen la importància de Vicent Andrés Estellés i metges que desconeixen que la terminologia que utilitzen prové del grec. Pot ser siga ja hora de que comencem a estimar les nostres arrels i tradicions abans d´adoptar-ne les d´altres. Mar Borredá Cerdá. València.
