Senyor alcalde de València, ¿ha observat vosté que en la nostra ciutat cada volta tenim més pocs teuladins? Considere que el motiu fonamental „encara que no l´únic„ és la destrucció lenta però continuada del seu hàbitat natural. La paraula teuladí, que els valencians emprem per a denominar els ocells de l´espècie Passer domesticus, és molt clarificadora. Ens diu que aquests pardalets viuen, fonamentalment, en les teulades a on troben els amagatalls que els calen per a viure i criar els seus pollets i que són semblants als que, en la natura, troben en els roquissars. Cada volta tenim més poques teulades a València i els teuladins es veuen obligats a fer els seus nius en els forats que troben, com ara desaigües, orificis d´aire condicionat, etc. Els arquitectes que dissenyen els edificis no se´n recorden dels pobres teuladins, tan fàcil i tan barat que seria preveure uns amagatalls que podrien ser, fins i tot, decoratius.
No puc oblidar una escena que vaig veure, ja fa anys, en el carrer de l´Hospital de la nostra ciutat. Uns obrers assolaven una casa i un grup de teuladins revolaven i piulaven desesperadament perquè volien anar als seua nius que els obrers acabaven de destruir a l´enderrocar la casa on eren. La trista escena es va quedar gravada a foc en la meua ment i no l´he oblidada mai. Crec, sincerament, que els obrers no es varen assabentar de res.
No sé si des de l´Ajuntament es pot prendre cap mesura per tal d´intentar salvar els teuladins però, si entre tots, no trobem cap solució, la ciutat de València es quedarà sense aquests simpàtics veïns que l´han habitada durant segles. Eugeni S. Reig. Valencia.
