Actualment som esclaus de la moda. I no em referisc només a la roba que ens posem sinó a la forma de vida en general. Hui en dia són víctimes de la moda coses tan importants com els hàbits alimentaris o la manera de parlar. Per que fa a la llengua, tant la fonètica com l´entonació, el lèxic i la sintaxi patixen la tirania de la moda. Els que parlem valencià tenim el mal costum de copiar les modes del castellà i les adaptem més o menys a la nostra llengua. Si és que les adaptem, que no sempre és així. Eixes modes són moltes voltes incorreccions, tant en la llengua d´origen com en la nostra. Però en qualsevol cas considere que sempre és inadequat i inconvenient emprar-les perquè, si ho fem, despersonalitzem, empobrim i deturpem la nostra llengua d´una manera considerable.
Una de les modes lèxiques més lamentables que patim darrerament és la de substituir els verbs sentir i oir pel verb escoltar. Sentir i oir signifiquen ´percebre sons per mitjà del sentit de l'oïda´, en canvi, escoltar significa 'posar atenció amb la finalitat de percebre sons per mitjà del sentit de l'oïda'. La diferència entre els verbs sentir i oir i el verb escoltar és la intencionalitat, la mateixa diferència que hi ha entre veure (o vore) i mirar. Si assistim a una conferència i al lloc de la sala a on som ens arriba la veu del conferenciant amb un volum molt dèbil, hem de dir-li que no el sentim. Si li diem que no l´escoltem, el conferenciant pensarà que no l´atenem, que no li fem cas perquè no ens interessa.
Si ens ensenyen la fotografia d´una persona que ens resulta desconeguda direm: no l´he vista mai. No crec que ningú diga: no l´he mirada mai. I de la mateixa manera, si algú pronuncia un vocable que ens resulta desconegut, hem de dir que no l´hem sentit mai i no que no l´hem escoltat mai. Aquest vici lingüístic tan lamentable i empobridor de confondre sentir i escoltar ens arriba a través del castellà i és una incorrecció en la llengua d´origen. Hem d´esforçar-nos en combatre aquestes modes que ens invadixen d´una manera subreptícia i que, sense que en siguem conscients, acaben formant part de la nostra manera de parlar. Eugeni S. Reig. València.
