Queda clar que l´aposta de Levante-EMV pel valencià no és una flor d´estiu. Costa imaginar-se quina en té de preparada per als lectors. Després de commemorar el 25 d´Abril amb un suplement de dotze fulls, ara tenim l´opció d´informar-nos en la nostra llengua mitjançant l´edició digital.

Al respecte, he llegit la breu entrevista al president de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, i no entenc què vol dir quan afirma que la versió en valencià «és la continuació» de la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià. Millor dit, amb aquesta disponibilitat lingüística s´aconsegueix «l´equiparació efectiva amb el castellà» tal i com proclama l´esmentada llei, i, només per aquest cantó, ja és un fet extraordinari. Tant de bo l´exemple arrossegue.

Personalment, m´estime més percebre el tacte del paper que no del ratolí, m´agrada passar les pàgines del diari i emmascarar-me els dits. Tanmateix, d´ara en avant també m´acostumaré a sovintejar la pàgina web. Açò se´n diu voluntat; la voluntat de viure amb naturalitat i normalitat lingüística. Jesús Ferrís. Algemesí.