Al final, tots fan el mateix, al menys tots els coneguts, doncs perquè la gent continua depositant en ells la seva confiança, perquè volem ser rucs, el poble, a la força, no s´adonem que tota la desgràcia que patim i la que patiran nostres fills és per culpa nostra, és per no tenir el seny adequat i fer un tomb cap la vorera que siga adequada d´una vegada.

Esperem que´ls polítics canvien el panoràma, però realment els que deguem començar eixe canvi som nosaltres quan depositem el vot, vot que deu ser més reflexionat del que tenim costum, vot que deu mirar principalment els fets davant les paraules, mirar que ens han fet els que han governat i no titllar les paraules decimòniques de la competència com si foren paraules de Déu, cal discorrir, cal que pensem nosaltres i no que ho fasen altres per nos.

El 26J tenim una altra oportunitat de dir al món del que som realment capaços, no tornem a caure en la demagogia barata i torticera del que ens diuen als mitings, del que ens diuen davant de mitjans de comunicació comprats, diguem si o no al canvi però nosaltres, fent-nos majors d´edat ja, oblidem velles malalties i contes de fades, mirem la veritat del que ocorre i fem, fem un quelquom per a millorar-ho és un deure que tenim amb nosaltres mateix. Joan Alfred Climent i Quiles. Castelló de la Ribera.