02 de junio de 2016
02.06.2016

Assetjament escolar

02.06.2016 | 04:15

Assetjament escolar? O mes bé infern? Tot comença amb una broma, segons ells una simple broma. Hasta que la broma acaba en una falta de respecte, però per a ells sempre, com no, una broma. Aguantes com una campiona sense que t´afecte, convencente a tu mateixa de que es una tontería i de que demà deixaran de fer-te´l.

Un dia te canses i no en soportes ni una, perque al final sempre acabes cregenteu. Li-ho contes a les teues amigues de més confiança, però te diuen que ja te deixaràn en pau i que sempre s´acaben cansant. Tornes a aguantar com una campiona esperant que se cansen, i sabeu que? Això mai funciona, ho he comprobat jo mateixa. Tornes a casa demacrada, sense ganes de fer res, pensant en tot menys en el que toca, mentint als teus pares, plorant amb el coixí€

Cada volta se te nota que te pasa algo, fins que en les notícies veus que un xic es suicida per culpa del que a tú te està pasant... arribes a la teua habitació pensant en que passaría si tu feres el mateix que eixe xic. Pensaríes que els únics que plorarien serien els teus pares i familiars. Però, una llum t´ilumina cap al bon camí i li ho contes a els teus pares i professors, tots te fan reviure aquells mals moments que pensabes que no s´anaven a acabar en el que te quedaba de curs. Te tires arrere però es tard, ja ho sap tot el món i estàn fent el posible per a que no torne a ocorrer. No vols anar a clase per si te diuen algo i sents una pressió al pit que no pot parar.

Però i si eixa llum que t´havia guiat cap al bon camí no haguera aparegut mai? Que en uns pocs minuts entraríes en un somni etern del que no tornaries a despertar. I tots els teus bons records hauríen passat en un segón per el teu cap , quan te reies, jugaves, somiaves. Espere que ningú en la vida siga assetjat i menys encara assetjador. Aquestes històries podríen acabar bé. No facis que ocorreixca i denúnciau. Marta Folgado. Vallada.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook