L´1 de juny, com tots els primers dimecres de mes, ens vam ajuntar a la plaça de l´Ajuntament de València per manifestar la nostra consternació contra els intolerables crims que alguns homes practiquen amb les seues dones, nòvies, companyes, filles o exparelles. A les 8 de la vesprada comencem la protesta a la vorera però aquell 1 de juny la història resultà intolerant: un nazi feixista de caire franquista es posà a la vorera d´enfront amb un cartell: «Stop feminazis». Aquest intolerant habitant del planeta Terra ens estava dient que érem unes/uns nazis per plorar els assassinats masclistes, per exigir que no mora cap altra dona a les odioses mans del masclisme voraç.
A les 8:30 sempre ocupem la calçada, és la policia qui tanca el trànsit, aleshores el nazifatxa franquista es posà davant de nosaltres importunant; finalment la Policia Nacional se l´emportà i el va retindre 5 minuts, una dona li agafà el cartell i poc després aquell home se n´anà. Per què la policia no el va detindre? Vaig escriure un poema que després vaig llegir a la gent. «Misèries. Quants milions de dones/ han sigut assassinades/ miserablement pels homes/ al planeta Terra/ durant els darrers/ 4 milions d´anys?/ Fa mesos i anys/ que ho estem denunciant/ i ens estem manifestant/ Sí a la vida/ Sí a la igualtat/ Sí a un món en felicitat/ encara que hi ha homes/ que es neguen a la igualtat/ o que ens insulten/ perquè nosaltres volem ja/ un món de justícia total/ i que no mora cap dona més/ per l´avarícia masclista intolerant». Emili Olmos i Pasqual. València.
