25 de junio de 2016
25.06.2016

Impunitat en la borsa de treball de sanitat

25.06.2016 | 04:15

Quan es parla d'irregularitats o il·legalitats en el funcionament de la borsa de treball temporal de Sanitat, s'atribueix la causa a la norma legal que regula el seu funcionament; una conclusió simplista que no entra en una anàlisi seriosa i profunda de la qüestió. Si ens atenem als fets, algunes vegades es fa esment de casos flagrants d'actuació, probablement, dolosa, i d'altres, la majoria, en els que, sota un aparença de legalitat, s'estan aplicant de forma interessada i generalitzada determinats preceptes de la norma amb finalitats per les quals no estaven concebuts.

En el primer cas, es tracta de conductes de caire individual on es manifesta una clara voluntat de situar-se fora de la legalitat; per tant, no pot atribuir-se la causa a l'Ordre que regula el funcionament de les borses de treball temporal.

El segon tipus de supòsits, que constitueixen la immensa majoria dels casos, tenen més a veure amb la perversió de la línia divisòria existent entre la potestat discrecional de l'Administració i l'arbitrarietat de l'Administració. La primera és legal, la segon no, i és, en aquesta dialèctica, on hi ha que situar el debat de la qüestió.

L'Ordre de Borsa de 2004, disposa que, per nomenaments inferiors a un mes, la contractació s´ha de fer atenent a la idoneïtat de l'aspirant i, en conseqüència, no s´ha de seguir l´ordre de prelació establit amb caràcter general a la borsa de treball. Ara bé, això no implica que no hi hagen altres criteris de selecció, com és preceptiu en aplicació dels principis d'igualtat, mèrit i capacitat, o que s´ignore el motiu pel qual es va introduir aquesta excepció en el règim general de funcionament: la conveniència de que en contractes de curta durada, on no hi ha temps material per formar al treballador o treballadora, es donara prioritat a aquelles persones que acreditaren experiència en el lloc de treball.

Arribats ací és on la pràctica ha demostrat que aquest precepte, que obeeix a una necessitat assistencial, ha estat prostituït, aplicant-se sense criteris definits i ignorant la seua motivació. La realitat ha estat que, en una gran part dels casos, els contractes s'han assignat arbitràriament, convertint la provisió temporal de llocs de treball en un viver de nepotisme i clientelisme que res té a veure amb l'esperit de la norma. L'Administració disposava d'una eina de gestió important, que la dotava d´un cert grau de discrecionalitat en la selecció del personal en la recerca de l´interès general i que ha acabat, però, convertint-se en una eina d´arbitrarietat, de la qual són, els gestors, els únics responsables.
Per Simap-Intersindical Salut, tan il·legals són les actuacions del primer supòsit com les del segon i la seua persistència en el temps no s´explica per la inoperància de la norma, sinó pels obstacles que, per omissió, ha posat la Conselleria per restaurar la legalitat. Un deixar fer que ha mantingut en la més absoluta impunitat al llarg dels anys a aquells i aquelles que deliberadament convertien la gestió de la contractació en un feu personal.

Exigim que amb la nova Administració la redacció d´una futura norma permeta establir sistemes de control eficaços, hi ha haja un compromís formal de vetlar pel seu compliment i, especialment, a que la nova regulació no siga una llei de punt i final, perquè a les persones que han estat partíceps d´aquesta il·legalitat, ningú els ha demanat mai la més mínima explicació i, per a perplexitat de tothom, moltes continuen estant als mateixos llocs de responsabilitat.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook