Al món de l´empresa cada vegada es dona més importància al factor humà com a element diferenciador respecte a la competència i com a estratègia per a incrementar la productivitat. El clima laboral i la cultura d´empresa són elements claus que ajuden a explicar l´èxit de moltes empreses. Al món educatiu la mestra i el mestre vocacional ho té molt clar: l´afectivitat i el clima d´aula i de centre són la base de conreu on fer créixer l´apassionant aventura de l´aprendre a ser persones, amb la dimensió humana i professional, i d´aprendre a estar i conviure a nivell familiar, professional i social. Tot i això, aquest model pedagògic és qüestionat per models més eficièntistes que primen el rigor, la planificació inflexible, la serietat, l´exigència i la cultura de l´esforç... per a l´escola què hauria de ser més important: el saber i el saber fer, o per contra el saber ser i el saber estar? El debat està obert!
Quines claus ens poden ajudar a entendre la gran preocupació de les famílies pel clima emocional i afectiu als primers anys d´incorporació a l´escola? Conforme l´alumnat va passant d´etapes educatives aquesta preocupació disminueix i, fins i tot, es perverteix. Es valoren més els models pedagògics basats en la serietat, el rigor, l´exigència i la cultura de l´esforç. Malgrat açò, l´alumnat acabarà recordant al professorat i els aprenentatges per la seva dimensió humana, afectiva i emocional...
Quins són els arguments que avalen la necessitat de recuperar o introduir l´educació afectiva i emocional a les aules i als centres? Quina és la seva repercussió efectiva en el món professional, familiar i social? I la selecció del professorat com estratègia: com seleccionar un perfil de professorat que responga a aquestos paràmetres. Vocacional per damunt de professional o a l´inrevès? Josep Vicent Bataller (Federació de Moviments de Renovació Pedagògica) València
