30 de julio de 2016
30.07.2016

Clam esperançador de 152 justos i silenci episcopal

30.07.2016 | 04:15

El proppassat 29 de juny, 152 preveres de l´Església de València (rectors de parròquia, professors de la Facultat de Teologia, missioners...) remeteren a l´arquebisbe mons. Antonio Cañizares una carta, demanant l´elaboració i l´aprovació oficial de la versió valenciana dels textos litúrgics. Una proposta de trellat, llargament reivindicada per cert, que, tant en perspectiva confessional cristiana com en perspectiva d´ètica civil, es fonamenta en una exigència de justícia evident, com també en una necessitat de major diàleg (requerit de fruits abundants) entre la fe religiosa que més ha modelat històricament l´esperit de les valencianes i els valencians i la seua llengua i cultura pròpies. Una proposta que, de cara al futur, podria, sens dubte, aprofundir en una espiral positiva de mutus beneficis eclesials i socials: sobretot per a l´acció pastoral d´evangelització de l´Església Catòlica a terres valencianes, però no menys per a una societat que, amb una perspectiva d´abast global, vulga de veres enriquir-se amb la seua pluralitat interna a través de la interrelació constant dels seus distints valors culturals.

L´èxit de la pau lingüística aconseguit per l´AVL, ara ja ben assentat, és la condició de possibilitat que, ara sí, ha de permetre definitivament una nova etapa de normalitat cívica i eclesial per a l´Església de València quant a l´ús del valencià al si de les comunitats cristianes. Toca ja de forma imperiosa deixar arrere l´entestament en una lacerant negativa a sumar-se a aquesta senda de reconciliació i unitat.

Encara esperem la resposta de la màxima autoritat eclesiàstica. Si ix del silenci, cada vegada més clamorós i injustificable, ho farà en pro de la justícia? Ho farà en empara del dret natural de caràcter col·lectiu que té qualsevol poble del món a usar la seua llengua pròpia en tots els àmbits de l´esfera pública? Esperem que sí. Altra postura no pot entendre´s des d´una actitud constructiva arrelada en els principis cristians. Joan Alfred Martínez i Seguí. València.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook