Passem per moments delicats estos darrers anys pel que fa a l´oratge. En les comarques valencianes estem veient com la sequedat ompli el nostre angle de visió; la naturalesa passa per moments crítics que, encara que sol ser un tòpic la frase, no s´havien conegut fins ara, es ben reial. Contemple amb disgust estos fets i espere que el clima tinga a bé donar-nos una treva i deixe caure des del cel la pluja tan anhelada... encara que el mateix demanava l´any passat, i l´altre i el de més enllà, i tal volta el més prudent fora no demanar res perquè d´any en any es multipliquen les situacions negatives extremes.
Estem veient com fonts que havien segut generoses fins ara, passen per moments crítics, els pous que abasteixen les poblacions d´aigua potable baixen el seu nivell a límits extrems o be inclús s´eixuguen, bancals de secà i espècies vegetals endèmiques que poblen els nostres marges i riberes agonitzen, el nivell dels pantans, com be apunta, Maria Josep Picó, en el seu article del 5-09- 2016, està a uns nivells molt preocupants, doncs segons fonts d ´AEMET que cita, el dèficit des d´Octubre any 15, fins agost d´enguany, es del 50 % en comarques del sud de València i nord d´Alacant des d´on escric estos renglons. Si a açò sumem que els anys anteriors també arrossegàvem penúria hídrica l´assumpte es complica molt més. Son llocs, entre altres, on la gota freda solia visitar altres anys per estes dates, i encara que no hem arribat a la Tardor i existeix la possibilitat de que tal fenomen estiga present enguany, l´anòmala conducta de l´oratge, amb records càlids continuats, hiverns massa benignes i altres circumstàncies que sovintegen massa en els darrers temps, fan que la confiança en el cel climàtic de cada vegada siga mes pessimista. Pep Quilis. Otos
