Fent un seguiment a la premsa comprovem el degoteig de notícies relacionades amb l'explotació sexual de dones i criatures. Tanmateix, la xifra de detinguts i de víctimes rescatades no aconsegueix arribar a un número decent que ens permeta pensar que la lluita contra aquesta esclavitud té embergadura i és efectiva. Que es pot acabar amb aquesta barbàrie que suposa vendre i comprar éssers humans, en un noranta-cinc per cent, de sexe femení. Ho diu el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat: la tracta de persones afecta a les dones de forma desproporcionada, no solament per registrar la major part de les víctimes, sinó perquè les formes d'explotació a les quals són sotmeses solen ser més severes, especialment la tracta amb finalitats d'explotació sexual.

Poc nou podem aportar any rere any quan recordem amb una data que l'esclavitud segueix existint gràcies a la societat patriarcal, a un model de sexualitat basat en les relacions de poder i submissió, on homes compren cossos de sexe femení, sense identitat, sense vida. Hui vull parlar d'ells, dels que compren sexe, dels puters. Responsables de l'explotació sexual.

No vaig a parlar de les més de quatre milions de dones i xiquetes que són prostituïdes anualment en el món i la imatge de les quals se'ns presenta de forma vergonyant, sense roba, aprofitant la seua vulnerabilitat, tractant-les com a brossa.

Hui vull parlar d'aquests «homes» a els quals no els importa la situació de violència o de misèria que aboca a les dones a cercar una eixida, que les deixa en situació de total vulnerabilitat, en mans de miserables que les segresten i exploten. Aquest malson què és l'explotació sexual, existeix gràcies als puters, per als quals les dones prostituïdes només són brossa, un embolcall sense més.

Més d'un trenta per cent dels homes de l'Estat espanyol es va de putes. I un vint per cent ho confessa. I no crec que siguen xifres molt reals quan la realitat és que proliferen els grans locals de compra de sexe i creix el nombre de dones explotades en carreteres i polígons, en una proporció inversa a la seua edat. Un vint per cent d'homes quan prostitueix una dona sospiten que aquesta és menor i no els importa. Més aviat al contrari: com més xiquetes, més els agraden.

Homes prostituidors, puters que no volen saber res de la persona que hi ha dins del cos que compren. Sexe sense complicacions, diuen. És hora de començar a plantejar-nos perquè l'edat dels puters està baixant cada vegada més. Ser conscients de la vergonya que suposa que els nostres joves troben la prostitució com a model de sexualitat.

Si volem un món igualitari, haurem de canviar aquest model de sexualitat, ensenyar en les escoles educació afectiu sexual allunyada del model heteropatriarcal i que tinga com a premissa l'equitat i el respecte a la diversitat.

Seguir comprant sexe només contribueix al fet que aquesta esclavitud „de la qual només sembla ens recordem un dia a l'any„ deixe d'existir. Repetim-nos que sense demanda no hi ha prostitució i, sense prostitució, no hi ha tracta.