25 de noviembre de 2016

El factor dignitat

25.11.2016 | 04:15

En Levante-EMV del 19 de novembre, el senyor Josep Puchades exposa una sèrie d´opinions sobre el registre oral que han d´adoptar els mitjans audiovisuals futuribles i propis. I fa bé, ja que demostra una preocupació personal que, sens dubte, és compartida per una bona minoria de valencians. No obstant això, m´atrevisc a recordar que els models lingüístics que fan servir les tribunes audiovisuals així com les publicacions escrites no són mai els que se senten al carrer. Vull dir que m´ha semblat que el senyor Puchades proposa el parlar col·loquial, no necessàriament culte, com a desitjable. Seria desastrós vore i sentir un telenotícies on els presentadors es menjaren consonants, ometeren vocals obertes i prescindiren de la múltiple riquesa lèxica que la llengua els ofereix. Llengua que avala, com molt encertadament esmenta, l´Acadèmia Valenciana de la Llengua.

El conjunt nonat, si alguna missió ha de tindre, és, en primer lloc, informar imparcialment de les coses que ocorren al País Valencià. En segon lloc, entretenir, qüestió no menor, en virtut de la seua incidència sobre la capa més àmplia de la societat. En tercer terme, hauria d´ajudar a construir una mentalitat guanyadora, tasca ingent però inexcusable: els valencians necessitem sobrealiments que ens tonifiquen l´autoestima. Finalment, la posada en marxa de l´ens ha de retornar-nos la dignitat, factor clau que defineix un Poble amb moral de senyor (Nietzsche).

Sine animo iniurandi, preguntaria al senyor Puchades per què barreja catedràtics savis amb condottiers i dinamitadors. L´autor mateix deu saber qui són els uns i els altres. Em dispose a arreplegar signatures perquè Dos Hermanas s´escriga, també, en valencià. Per cert, com s´ha escriure en castellà Quart de Poblet? Vicent Moreno i Mira. València.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook