Dedicar un carrer a Rita Barberá suposaria donar un mal exemple, avalar les pràctiques portades per ella al consistori valencià. No es pot oblidar l´enorme deute deixat per: el balafiament, l´opacitat, el trossejament de contractes, la gestió i corrupció de les grans empreses tutelades parcial o totalment per l´ajuntament, especialment el gran pufo del deute de quasi 600 milions d´euros a Fira València.
No ens enganyem: el pitufeo dels 1000 euros, com els bolsos, són solament la punta de l´iceberg, que gràcies a uns enregistraments ens hem assabentat. Ja sabem com s´aconseguien les grans majories que obtenien. Deia Napoleó que per a guanyar la guerra es necessiten tres coses: diners, diners, diners. Ara constatem com s´agenciaven. Falta saber qui pagava i què obtenia.
I respecte a la persona, que exemple dóna qui gastava luxosament eixes grans quantitats dels diners públics per a actes privats o no. Diguen el que diguen els tribunals és immoral i poc ètic. Eixos luxes que gaudia ho pagàvem tots, quan l´atur i la pobresa s´estenien a milers de ciutadans. Vergonya cavallers. Joan Martí i Serra. València.
