La carta que firma Rafael Mollá Carbonell en el diari del dissabte 14 de gener, i que tracta sobre la RTVV em suscita les reflexions següents. Al meu modest entendre, l´escrit és el paradigma impagable d´una manera de ser. És a dir, amb arguments aparentment cosmopolites reprodueix, un per un, tots els tics oferents en honor de la Gran Castella i dels sequaços locals.
I, no obstant la síndrome d´Estocolm que demostra, no sap com li agraïsc la capacitat que té a l´hora de sintetitzar les característiques del bon ciutadà en una dotzena de ratlles. Tant m´ha impactat el contingut, que la incorporaré a un assaig que versa sobre l´obseqüència innocent dels valencians.
Per acabar, vull dir al senyor Mollá Carbonell que podria reclamar el mateix tracte a tots „tots!„ els mitjans audiovisuals de la ancha geografía española. No sé si m´explique. Vicent Moreno Mira. València.
