El filòsof George Steiner sol dir que llegint els noms dels carrers de pobles i ciutats podem arribar a conéixer la seua història. La ciutat de València li oferiria un material tan eloqüent com impredictible: una guia de pàgines discutibles on les omissions i les presències ocasionarien al pensador un terrible mal de cap. Mal que compartisc ja que em sent interpel·lat.
Aquest preàmbul em permet proposar un parell de suggeriments que vaig rumiant fa temps perquè em preocupa el retrat que la nomenclatura urbana del meu país exhibeix sense pudor. La primera es refereix a la curta però intensa avinguda que uneix la plaça Gran amb el carrer de Xàtiva. Carlos Souza Álvarez, el marqués de Sotelo, fou alcalde del cap i casal en temps de la dictadura de Primo de Rivera. No crec que la circumstància de ser amic del marqués d´Estella siga prou raó perquè ocupe un lloc tan distingit. Per contra, sí que trobe mèrits a Amalio Gimeno, el qual ja figurà com a titular d´aquesta artèria quan es va obrir, des dels murs del convent de Sant Francesc fins a la nova estació de Demetri Ribes. Crec que és oportú rescatar la figura d´aquest metge i polític retornant-li l´honor segrestat.
L´altra proposta té més rellevància moral. ¿No mereix el rei fundador l´adjudicació de la futura via que sorgirà de les actuals instal·lacions ferroviàries? En cas que aquesta iniciativa suscite oposició, ¿s´argumentarà que Jaume I és menys adequat que García Lorca? És clar que el poeta andalús podria figurar en un carrer de València però, que jo sàpiga, Jaume Roig no encapçala cap carrer de Granada. No em consta tampoc que a Burgos hagen erigit una estàtua eqüestre al nostre monarca Conqueridor. No sé si els meus dubtes són passablement explícits. En fi, crec de bon cor que en la mesura que siguem capaços de restaurar la memòria, recuperarem bocins de dignitat. Vicent Moreno Mira. València.
