La Coordinadora Feminista de València ens reunim els primers dimecres de mes a les 20 hores a la porta de l´Ajuntament per condemnar tots els assassinats masclistes, que des del 2004 al 2017 sumen 950 dones assassinades. En la 4a Conferència Mundial sobre les dones a Pekín es declara que la violència contra les dones constitueix un obstacle per a la igualtat, el desenvolupament i la pau entre els pobles, i açò impedeix que les dones gaudisquen dels seus drets i llibertats, però se´ns segueix casant sent menors, com si fórem objectes, se´ns mutila genitalment, se'ns tira àcid al rostre, se´ns viola en les guerres i també en moments de pau, i dins de l'àmbit establert en les societats com a idoni, dins la família, abusen de nosaltres, som violades, maltractades, físicament, psíquicament i econòmicament, som ferides i assassinades. I això passa únicament pel fet de ser dona.

Els pronunciaments a tot el món no passen de ser simples declaracions d´intencions, sense prendre consciència de les desigualtats i violències que sofrim. També constitueixen un greu atac a l´article 15 de la nostra Constitució, que diu que cap persona no pot ser sotmesa a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants; no obstant això és el dia a dia al nostre sistema heteropatriarcal i capitalista. Les retallades sistemàtiques dels recursos públics especialitzats en dones són molt normals i cal esperar mesos per a tractaments psicològics, l´ajuda lletrada és tan sols per a consulta no per portar els casos, i les cases d'acollida es converteixen en presons per a les dones maltractades en lloc de per als maltractadors i aquests perceben penes irrisories, tot açò ens deixa desprotegides i amb una impotència que ens bloqueja i ens desfà.

Mirem on mirem trobem formes de violències que es solapen a altres formes de violència. Però hui, unides, alcem les nostres veus, no volem més minuts de silenci, volem una societat justa on tinguem cabuda, on no existisca el maltractament sinó la consciència, volem una societat integradora, on no es protegisca al psicòpata que agredeix, que humilia, que assassina la dona. No faran callar les nostres veus, cridarem juntes perquè la nostra vida depén d´això. Emilia Nácher. València.