El diputat Domínguez, del PP, torna a menysprear la tímida i insuficient Llei de Memòria Històrica, que tracta de mitigar mínimament el sofriment de les famílies, donant-li la dignitat als assassinats mitjançant el reconeixement públic. En una prova més del seu pensament sectari, mostra la seua ètica i moral silenciant la violència i discriminació de milers de víctimes i dels seus familiars, que van defensar activa o passivament la democràcia i la legalitat vigent.
Cerca la impunitat dels crims feixistes, que des del primer instant del colp d'estat van cometre matances a mansalva. I la reacció del qual, en venjança, de xicotets grups generalment anarquistes, en estos primers mesos en què es trobava la República desbordada i sense control.
Cal recordar i no ocultar, que mentre als morts assignats al bàndol franquista se´ls rendien honors, i als seus familiars se´ls donaven prebendes amb ocupacions, negocis, estancs, loteries, etc., els republicans eren enterrats en fosses comunes o en cunetes i als familiars, confiscació, repressió, fam i misèria. Para milers d´innocents la presó i la mort seguia sent la seua destinació molts anys després de la guerra. Joan Martí i Serra. València.
