El senyor Cantó és el que es diu un diputat cunero, encara que haja nascut a València, que intenta aparentar que ens representa, quan els fets demostren el contrari. Els seus zascas són celebres. No m´estranyaria que prompte arreplegara la RAE l´expressió fer-se un Cantó, com a sinònim de l´aprofitat, que mitjançant la falsedat, contradicció i demagògia, actua amb total alleujament.
El seu article, de 2 de juny en Levante-EMV, retrau a Compromís de no entrar en el tripijoc, fora de tota l´ètica, equitat i justícia, per unes molles en els PGE. En comptes d´explicar: Què ha fet vostè o el seu partit contra el infrafinançament i discriminació que pateixen els valencians? Per què no ha recolzat les esmenes que tracten de pal·liar les injustícies que cometen contra nosaltres? Per què retiren les seues pròpies, encara que siguen insuficients?
Estes i altres preguntes hauria de contestar-les, en lloc de convidar a marxar-se als del seu propi partit fins que es van, quan mostren, en coherencia i lleialtat, als seus votants el seu desacord, amb el maltractament i greuge als valencians. Sobren sinó segueixen l´ordre del cap, no importa la raó que tinguen, si amb açò perjudica els projectes i interessos d´alguns com vostè. Joan Martí i Serra. València.
