Arran dels atemptats salafistes a Catalunya, la societat nostrada debat amb passió sobre els avantatges i prejudicis, la conveniència o la inutilitat dels pilons-obstacle que els castellans anomenen bolardos. N´hi ha opinions per a tots els gustos, sens dubte, molt respectables, a causa dels respectius pros i contres. I hi ha també persones amb responsabilitats públiques que, en unes hores han canviat d´opinió, ves-hi a saber si encertadament o no. La protecció d´uns porta, per força, determinades limitacions de les llibertats de moviment dels altres i, com d´habitud, convé cercar allo de l´aristotèlic in medio virtus.
Fet i fet, però, a casa nostra l´ús dels bolardos ve de lluny. A Morella, fa molts anys que es limita l´accés, d´una manera gradual proporcionada a les necessitats del moment. És a dir, de vegades, només poden entrer-hi, els vilatans i d´altres, com d´ací uns dies amb motiu de l´Anunci, d´una manera més radical i quasi universal.
Tanmateix, si peguem una ullada a la història morellana, de seguida ens adonarem que, al segle XIV els ciutadans van haver de construir un enorme bolardo de més de dos quilòmetres de longitud per tal de protegir la ciutat, amb uns tous ben protegits per poder passar-hi quan venia al cas. No el van bastir, com hom pensa habitualment, per evitar l´accés dels estols de la moreria, ni per tallar el pas als escamots salafistes, sinó per la fundada por de caure en mans de l´enemic més gran que, en el decurs de la història, ha tingut el Regne de València: els exèrcits castellans, en aquest cas els de l´inhumà Pere el Cruel, que algunes barrabassades i malifetes haurà fet per tal que la història el recorde amb aital denominació.
Potser, el nostre país no fou tan previsor com els morellans del segle XIV i, quan la Guerra de Successió, va pecar de confiat en no posar suficients bolardos per evitar la desfeta d´Almansa, lloc per on els exèrcits castellans invaïren el regne i convertiren en paper mullat els furs nacionals valencians por legítimo derecho de conquista. Les forces militars d´ocupació s´hi van aposentar i encara no han tornat a llurs casernes d´hivern.
Barrat el pas per Almansa amb aqueixos 'bolardos', Xàtiva s´haguera estalviat el socarrim borbònic; de retruc, el 1956 mossèn Francesc Garcia, "pometa", no haguera penjat el retrat de Felip V cap per avall al museu de Xàtiva, per un parell de raons ben lògiques: la inexistència tant del quadre com la del rei; a les Mallorques, no hagueren processat un gendre borbònic, qui sap si camí de l´ergàstula, i al costat de casa nostra, a Catalunya, no hi hauria ´prucés´. Josep Monferrer i Guardiolajos. Josep Monferrer i Guardiola. València.
