Il·lusos veïns -i germans històrics, culturals i lingüístics septentrionals: ja heu sentit veredictes negatius i condemnes hostils i contundents que ha fet la classe política, mediàtica i quasi hegemònicament popular, de la resta d'Espanya. ¿Esperàveu diàleg, negociació, pacte, comprensió, empatia per part d'un estat que fa bandera del poder omnímode? ¿Confiàveu en unes lleis promulgades per a perpetuar, precisament, el venjatiu estat?

Des de la humilitat d´un harúspex de la postmodernitat, he examinat les vísceres de dues guatles, tres tudons i un voltor del Guadarrama. Els signes són evidents i parlen clar. Si mitja Catalunya vol viure dies fastos, haurà de seguir els comportaments que s´enumeren. De primer, ha d´aprendre a dir que sí a tot allò que els benefactors els envien o els pispen. En segon lloc, tindran el plaer de creure que formen part d´un Estat que els estima apassionadament. I si, en virtut d´eixe amor boig, perceben al tòs l´alé d´un Leviatan bardaix, es vinclaran en senyal de gratitud A continuació han d´esforçar-se a no pensar: el fet de pensar en llibertat és un arma autodestructiva de conseqüències imprevisibles. Després, han d´abandonar tota iniciativa o tasca investigadora que explique fets d´un passat propi.

Prou que saben que a l´Espanya dita democràtica només preval un sol relat en què Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears són excrescències prescindibles. En les entranyes dels ocells es poden llegir que aquestes passes ja han sigut assumides pels valencians, conducta que els eleva a un nirvana orgàstic. Dutes a terme aquestes senzilles recomanacions, només queda condemnar l´idioma de les mares i la memòria dels pares.