Les eleccions de 1977, no constituents, van ser convocades per l´aparell del règim dictatorial, on el cap de l´Estat va nomenar a dit a senadors, que controlava la major part dels mitjans de comunicació i imposava la seua censura. Era una situació de llibertat vigilada, amb una mínima obertura, on hi havia partits polítics prohibits i uns altres recentment legalitzats. No es donaven les millors condicions per a elaborar una Constitució.
El consens de 1978 va ser condicionada pels poders fàctics de la dictadura, on no es podía qüestionar la monarquia restaurada per un dictador criminal. Per açò es va elaborar una Constitució de les nomenades blindades, de molt difícil i lenta reforma, plena d´obstacles. Va nàixer així una Constitució amb menyscaptes, manques i imperfeccions. El que deuria haver segut una eixida provisional, per aquell nefast règim, porta 40 anys momificat.
Una Constitució dual que manté un sistema centralista amb unes autonomies que ja haurien de ser desenvolupades en el text constitucional. Ara, amb les postures tan divergents, encara resulta més irreformable. Una minoria com la que té el PP, amb el 20 % del cens i el 30 % de votants, pot impedir i bloquejar qualsevol reforma. L´única eixida és un procés constituent.
