09 de febrero de 2018
09.02.2018

Manel Marí, poeta i amic

09.02.2018 | 04:15

Gran poeta, diuen els entesos. I així ho avalen els nombrosos premis que et concediren. I els col·legues ens ho creim. Però saps que entre naltros no hi tenies lectors fidels. Quan ens preguntaves què ens pareixia algun poema, bromejàvem contestant-te que els articles i les conjuncions estaven impecables, però que de la resta de mots no enteníem res. Sempre ens va mancar vocabulari i intel·ligència per seguir-te el ritme.

Igual que ara. Entre tots no aconseguim trobar les paraules encertades o una explicació a la teva partida. No fa gaire, en una de les nostres trobades emblemàtiques en les qual sabíem combinar menjar, bon beure, millor companyia, poesia i riure amb una proporció tan exacta que hauríem d´haver patentat, ens férem «venga va, al·lots, sa penúltima...». Pareix que et sent. I va resultar ser l´última, Manu.
Diuen que sempre estaràs viu per la teva obra. Quina mentida. Sempre estaràs viu entre naltros per n´Eva i na Joana i per tot allò que eres i feies precisament quan no escrivies. I és que en Manu poeta no li arriba a la sola de la sabata al Manu persona. Molt bon viatge amic. Sònia Riera Ferrer. València

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook