A pesar de que sóc valencià i m´agraden les Falles, mai havia conegut el meravellós mon que les embolica fins que un dia coneixeria a la fallera més bonica que mai he vist. Des de llavors l´he acompanyat de dia en els actes fallers i de nit quedava la meua ànima perduda. Vaig poder observar l´abnegació dels que planten una falla, la camaraderia, la solidaritat, les ganes de guanyar al rival, i la fraternitat que hi ha entre els rivals. Jo acudia no més per ella, la seua mirada emetia una interminable llum, però a poc a poc i quasi sense adonar-me acudia per tot. Va ser un temps molt fugaç, però molt bonic. El dia de la cremà se recolze en el meu braç i plorem els dos, ella per la seua falla i jo pel bes que no me donà. Vint, tot va quedar en res, res, res. Tant de bo que el temps no la canvie, tant de bo que les persones no la canvien, que arriben prompte les Falles del 2019. Juan Ramón García Clemente. Port de Sagunt.
