Res no havia de dir-me quan encara des del 26 de febrer de 2017 tinc missatges nostres al mòbil, el darrer del 30 de gener de 2018. Nosaltres ignorants del teu patiment i, en les teues respostes als meus wasaps provocadors i informants, la darrera: «Massa». I jo, recordant-te: «El meu pare en junta de festes us va dur allà pel 1975 a la Font d´en Carròs». Després silenci... tu dolent, jo ignorant.
Has fet el traspàs, ens has deixat, hem perdut per sempre la cara del somriure permanent, l´amistançada mirada i l´atenció matriarcal. Sempre havíem cregut que no passaria mai per aquest tràngol, per una simple raó: els meus porus traspuaven vida, semblava que les ganes de viure en ella eren eternes. Per què serà que les millors persones, les que consolen als amics, sembla que se´n van més prompte? No ho sabem, ens trobem trasbalsats d´emocions.
Si entre amics i parents hi ha huit dies de temps. Ara, nosaltres ací, i tu hi seràs amb nosaltres. Somrient, eixerida, optimista, intel·ligent, amable i entregada al teu País Valencià. Tantes vivències tan particulars, tan quotidianes i tan fortes amb ella, el Montleón i tota la gent dels Pavesos amb experiències diàries ben variades i, fins i tot avorrides; però teníem quaranta anys menys i la vida ens la volíem prendre a glops i, que collons, érem joves i ens menjàvem la vida, o això creiem, mentre ella ens engolia a nosaltres. Sempre cal una mirada pausada i forçada per la resignació dels anys i l´assumpció de l´experiència. Així era ella.
Ara, als pobles on estigueres, ja poden fer-te homenatges i reconeixements sense por que altres busquen el protagonisme que tu mai no volgueres. A tu ja t´ofrenaren els més i millors personatges del nostre poble, abans i després del seu pas pels despatxos institucionals. Que més dona que el Berlanga t´anomenara la Mònica Vitti valenciana.
Malauradament, el 26 de febrer de 2018 digueres prou, ara va de bo, estàs als nostres ordinadors, dispositius mòbils, Youtube i en la paraula, pensament i mirada d´una dona treballadora per la gent, per les amigues i pel poble. El teu alumnat, els companys i amigues. Com digué el mestre Revert: «En senyal d´agraïment i admiració a una bona amiga, una lluitadora incansable en el treball per les bandes de música valenciane», que sone el pasdoble la Merxe Banyuls. Com a amiga de l´Alguer i acompanyant nostra als viatges, els amics de l´Alguer de València demanem un record a la seua memòria i enviem una forta abraçada a les filles i la resta de la família. Desitgem que el seu esperit haja quedat tranquil i en pau. Francesc Ferrer-Pastor, Josep Taronger. València.
