05 de abril de 2018
05.04.2018

Creació de l'Associació de Familiars de la Fossa 135, del Cementeri de Paterna

05.04.2018 | 04:15

El 5 d´abril de 1941, va ser afusellat, als 56 anys, Federico Rico Cabrera, de Cullera, una persona de grans valors per a la vida i la convivència. En rebre la terrible notícia, la nostra àvia va agafar les seues criatures i es va personar al Cementeri de Paterna, per tractar d´acomiadar-se. Es trobaren amb un cúmul de cossos amuntonats, els rius de sang corrien per tot el cementeri.

El nostre avi està en la Fossa 135 del cementeri de Paterna; nosaltres la coneguem i l´estimem des que tenim ús de raó. La nostra àvia la cuidava, la nostra mare i el nostre pare també la varen cuidar. Ara que ja no hi són, les netes la cuidem també, la respectem i la considerem un monument especial. En ella s´han fos en una gran abraçada les víctimes innocents de les bales del feixisme, convertint-la en un lloc sagrat, un imponent testimoni del terror de la dictadura franquista.

En l´any 1994, Pepita Rico Sancho, la nostra mare, va fer un gran treball per a aconseguir que l´Ajuntament de Paterna prenguera l´acord d´eximir de pagament a les fosses, perquè ja havien començat a desmantellar-ne alguna. Des de l´afusellament han transcorregut 77 anys estimant la terra que cobreix el nostre avi junt amb les altres víctimes com Àgueda Campos Barachina i Amando Muñiz Verdayes. Hem participat en actes i projectes de recuperació de la memòria, com el documental El genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri. Un any rere altre, hem estat ací, al costat de la Fossa 135, mantenint ben alta la dignitat.

Ara, tota la família està alarmada per l´orientació que alguns partits volen donar a les polítiques públiques de recuperació de la memòria democràtica, com per exemple promoure el trasllat de les restes de les víctimes que descansen en les fosses cap a altres cementeris. S´escolten arguments com que «no estan dignament soterrades» i van buscant familiars que se´ls vullguen emportar. Diuen que és per a tancar ferides, però a nosaltres, ens les han obertes una altra vegada. Estes accions poden esborrar les empremtes del genocidi, i a més, causen un gran dolor en les famílies que hem custodiat les fosses, que les estimem, i que consideren aquell espai com un símbol, un monument inacabat al valor de les víctimes de la dictadura de Franco.

En aquest context, ens hem vist en l´obligació de formar l´Associació de familiars de la Fossa 135 del cementeri de Paterna, per a garantir la seua permanència. Estem a favor que es busquen les víctimes desaparegudes, que s´hi investigue, es monumentalitze en llocs cèntrics i apropiats, que es publiquen treballs d´investigació, es facen sales de museu als mateixos cementeris, es dediquen recursos per a la conservació de les fosses, difusió als mitjans de comunicació, als centres educatius. Considerem una millor opció promoure la reflexió i el debat. Per això continuem demanant justícia i reparació i que escolten totes les veus. Cèlia Chofre Rico. Xirivella.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook