Açò no té res a veure amb eixe mot que ara està a totes les converses i tertúlies per tot arreu. El Diccionari de sinònims d´Albert Jané (Tercera edició, 2015) diu: violació = abús, contrafur, contravenció, crim, estupre, infracció, transgressió.
Al Diccionari Normatiu Valencià (AVL) la paraula violació, diu a la seua segona accepció:
Delicte contra la llibertat sexual que consistix a tindre relacions sexuals amb una persona sense el seu consentiment.
Al Diccionari Català-Valencià-Balear diu: Violació: Acció de violar, castellà, violación.
Doncs, anem al diccionari de la Real Academia de la Lengua, i ens diu que «violar»: Sitio plantado de violetas. Oi! no anem bé, continuem furgant i trobem a la segona entrada i segona accepció: Tener acceso carnal con alguien en contra de su voluntad o cuando se halla privado de sentido o discernimiento.
Al Diccionario Etimológico Español (Chile) trobem: La patabra violencia viene del latín violentia, cualidad de violentus. Esta viene de vis que significa fuerza y -olentus (abundancia). Es decir es, el que actúa con mucha fuerza, verbalizándose (en lugar de que provenga del verbo, el verbo proviene del adjetivo) en violare, actuar violento, y de ahí violar, violación.
No sé si després d´aquestes consultes de la paraula violació, hi ha algú que ho puga tindre més clar. Jo sense consultar res, ho tenia claríssim, però hi han altres persones, molt més preparades que jo mateix que sense consultar res, poden interpretar aquesta i moltes definicions més. A la fi, com hi han ciències que no són exactes, uns diuen que 2 i 2 fan quatre però uns altres diuen que no sempre. Ja s´ho fareu. Josep Alonso. València.
