Sorprenent pirotecnia gallega

La sisena jornada del Concurs de Mascletades ens ha retornat la participació de Pirotècnia Arc Iris, una empresa valorada des de fa uns anys, quan va iniciar la seua participació en les festes de la Magdalena.
L'inici ha estat de qualitat, amb xiuladors, volcanades de coets de perles verdes i trons. Els fums de colors (verd, roig, taronja, o groc) han protagonitzat la fase central de l'espectacle. La part del soroll terrestre ha tingut un bon crescendo, amb el contrapunt de coeteria amb perles de color rosa i taronja. L'espectacle ha tingut un ritme pausat, però de bon nivell. De fet ha estat la mascletà més llarga, fins ara, del concurs. El però -en la nostra opinió- ha estat la fase final, insuficient de força, encara que no de color. Durada: 6'55 minuts. Puntuació: 7,5.
No es la primera vegada que una pirotècnia gallega ens sorprén gratament en Magdalena amb el seu llançament, però sí que era la primera que esta empresa disparava a Castelló. Va valdre la pena! De vegades els seus llançaments sorprenien i molt, perquè duen a terme combinacions bastant diferents de les nostres, les valencianes.
L'espectacle estava concebut amb petits finals per fase. En alguns moments pareixia que estaven llançant una mascletà multicolor, tant era el nivell de soroll i els llançaments de coeteria, en contrast amb el tòpic sobre un sistema gallec de castells, molt més tranquil i basat en la llum. Potser ho feien sabent que tenien al davant un públic amb gust pel soroll. Com a exemple del que diem, s'iniciava l'esclat de bengales amb perles vardes, roges o blanques, llançades amb un increment progressiu, combinades carcasses amb gúspires blanques, amb soroll de traca xina.
Recordem, entre altres temes, una garlanda de tres cercles concèntrics de colors diferents, llançades amb bengales roses. Va mostrar un gran treball en el cel, iniciat amb bengales multidirecionals de molts colors, rematat per una pluja d'estels rojos. Cal destacar una sèrie de palmeres daurades amb perles verdes, que van culminar amb una gran cabellera daurada. El final va tindre el preludi sorprenent de trons amb palmeres blanques i pluja d'estels, carregat de llum i amb una gran velocitat de llançament. La idea era la combinació de xiuladors propis de mascletà, amb bengales llançades en seqüència i grans carcasses, que produïen un efecte estrany, soprenent. La durada va ser extraordinària: 19' 22'' minuts.