Què s´entén com a assetjament escolar?

L´assetjament escolar és un acte d´intimidació o maltractament verbal, físic o psicològic que es dóna entre iguals de forma intencionada, negativa, repetitiva i constant al llarg del temps. L´objectiu és intimidar, humiliar, ridiculitzar, aïllar o fer el buit, sotmetre emocionalment i intel·lectualment a la víctima, per demostrar la superioritat i el poder sobre el grup de l´assetjador. Afonar l´autoestima de la víctima també comporta, de vegades, a l´assetjador, l´augment de l´autoestima o prestigi social propi.

On solen ocórrer els casos, en quins espais?

L´assetjament se sol donar en llocs on no hi ha el control dels adults, com per exemple, al pati de l´escola, el menjador, els passadissos, banys, l´eixida del centre o el carrer. A més, l´augment de les comunicacions dels estudiants mitjançant les noves tecnologies i les xarxes socials ha provocat que es dispararen els casos d´assetjament en internet o ciberassetjament.

En quina etapa educativa són més habituals aquestes conductes?

El moment de major prevalença de l´assetjament es dóna entre els 11 i 15 anys i coincideix en les etapes acadèmiques entre 5é de primària i 3r-4t de l´ESO; després va disminuint a partir d´ací. Entre un 3% i un 10% de l´alumnat ha patit assetjament en algun moment de la seua escolarització, i entre un 20% i un 30% han participat de forma directa o com a observadors. En primària el lloc de major risc de patir assetjament és el pati. En secundària, en canvi, augmenta el risc en llocs com els passadissos del centre escolar, en el temps entre classes, els banys, els carrers de l´entorn escola o en les aules, quan no està present el professorat.

Quins tipus d´assetjament es pot donar entre escolars de Primària? I entre adolescents?

L´assetjament físic és el que sol predominar en Primària. En els primers cursos, es donen cops, empentes, carxots o pessics. En canvi, en els darrers, ja es passa al maltractament verbal i psicològic, comencen els insults, les burles, els menyspreus ressaltant els defectes i posant malnoms, també els comentaris homòfobs o xenòfobs, les amenaces o rumors per debilitar la víctima, així com l´aïllament, provocant que no participe dels jocs o la relació grupal. Entre adolescents, a part d´alguna agressió física com les que hem comentat, abunda el maltractament verbal i psicològic. A més, entre els xiquets és més comú humiliar, menysprear i atemorir la víctima, mentre que entre les xiquetes la conducta predominant és l´exclusió o el buit social. En aquesta etapa, augmenta també el ciberassetjament, escampant rumors negatius, penjant fotos per humiliar o ridiculitzar la víctima o, fins i tot, gravacions de YouTube d´actes explícits d´assetjament que poden ser vistos i compartits per tots els companys i companyes del centre.

Com poden alertar els pares i mares si els seus fills o filles pateixen assetjament escolar?

Podem observar canvis d´estats d´ànim o conductes significatives com romandre més callats, poc comunicatius, ansiosos o nerviosos, alterats, malhumorats o, fins i tot, més agressius a casa. Els nervis també poden causar-los mal de cap o de panxa o provocar que inventen excuses com altres dolors i malalties per evitar anar a l´escola o l´institut. Les famílies també han de parar atenció als xiquets i xiquetes aïllats, amb pocs amics o massa tendència a tancar-se a casa sols amb jocs, l´ordinador o videoconsoles. Si el xiquet o la xiqueta presenta algun dels símptomes anteriors, cal intentar parlar amb ells i, si no volen comunicar-se, també es pot demanar ajuda a algun dels seus amics o amigues. En casos d´aïllament cal anar a parlar directament amb el professorat i avisar dels canvis emocionals, o de comportament, que el xiquet o xiqueta ha experimentat a casa.

Quins factors poden provocar que es produïsca una situació d´assetjament?

L´excessiva sobreprotecció a casa i la falta d´habilitats socials i de capacitat de relació amb altres iguals pot portar a xiquets i xiquetes a patir situacions d´abús. Per exemple, solen ser víctimes els i les escolars amb poca autonomia, menys destresa física, més dèbils o insegurs, massa impulsius, amb poca capacitat per gestionar les emocions... Són trets que atrauen els i les assetjadores, perquè els converteixen en un objectiu fàcil per intimidar o estereotipar.

Com es pot prevenir a l´escola?

En l´àmbit curricular és important treballar l´educació en valors, les habilitats socials i de resolució de conflictes, així com fomentar metodologies i estratègies que promoguen la comunicació i la cooperació grupal. A més, el projecte educatiu de l´escola ha de contemplar la prevenció de l´assetjament amb normes clares, conseqüències clares i control i transformació dels espais conflictius.

Com poden col·laborar les famílies per prevenir aquest tipus de situacions?

A través de la formació, les famílies poden aprendre estratègies per promoure la comunicació amb els seus fills i filles i l´educació amb valors, evitant tant la sobreprotecció, com la falta de límits i les conductes agressives. A casa hem de promoure la igualtat, educant en el respecte a les diferències ètniques i sexuals, l´assertivitat i la cooperació, també resulta clau ensenyar als nostres fills i filles a gestionar les emocions, resoldre conflictes i comunicar-se. També és molt important establir una bona comunicació amb el centre educatiu i l´AMPA, per poder rebre formació i suport.