16 de octubre de 2015
16.10.2015

Les festes del Segle XXI

Si hi ha alguna cosa impopular a qualsevol ciutat i Castelló no és una excepció, és qüestionar les pròpies festes majors, però assumiré el risc i donaré la meua opinió a propòsit de les nostres festes de la Magdalena

16.10.2015 | 08:37

Si hi ha alguna cosa impopular a qualsevol ciutat i Castelló no és una excepció, és qüestionar les pròpies festes majors, però assumiré el risc i donaré la meua opinió a propòsit de les nostres festes de la Magdalena.

Les festes han anat variant al llarg dels segles, cosa bastant lògica, fins a arribar al format actual. Pel que sembla, al segle XVIII ja parlaven d'una romeria de caràcter festiva en record de la fundació de la ciutat i durant el segle XIX va tenir diversos formats fins arribar a l'actual, que és bastant recent. Després del colp d'estat promogut per una part de l'exèrcit i les forces reaccionàries en 1936 i la conseqüent guerra civil, Castelló va voler recuperar certa normalitat recuperant les seues festes populars, però no va ser fins a 1944 que no van començar els preparatius per a les noves festes. Va caldre esperar un any, fins a 1945 en ple apogeu del franquisme més repressiu, per a celebrar la primera Magdalena després de la guerra. Durant aqueix any de preparatius es va definir l'actual model de la Festa.

Segons expliquen els que hi saben, Benjamín Fabregat Martí, alcalde en aqueix moment de Castelló (i que a més ostentaria el càrrec de delegat de Falange Española i Consejero Provincial del Movimiento) va convocar un comitè organitzador al qual va denominar «Junta Central de Festejos» que estava compost principalment per membres de la corporació local, falangistes, membres del Movimiento Nacional i alguns representants de la societat civil castellonenca. Amb aquests actors, ja podem imaginar vostès que es tractava de crear una festa concorde a la ideologia franquista de manera que, malgrat que va haver-hi diferents propostes damunt de la taula (falles incloses), l'objectiu central era el de no apartar-se dels valors del Movimiento.

ntre d'altres, es van prendre decisions com la de dividir la ciutat en sectors els quals s'encarregarien de la construcció de les gaiates i de triar a una reina de les festes amb la seua cort d'honor per a exemplificar els ideals de la Sección Femenina, a semblança de la Fallera Major de València. La Junta va decidir a més allargar els festejos (tradicionalment havien sigut tres dies) i la celebració d'una ofrena de flors en honor de la Verge del Lledó. L'Església es convertia així en un element central de les festes. Mentre açò ocorria, Franco seguia amb el seu règim repressor, empresonant i afusellant persones també a Castelló. Res ni ningú escapava a l'ull de la censura amb l'objectiu de construir una societat harmonitzada amb els valors del règim. I va ser sota l'atenta mirada d'aqueix règim dictatorial com van nàixer les actuals festes de la Magdalena.

Sempre hàbil a l'hora d'apropiar-se de festivitats paganes o d'altres religions, l'Església va fer el mateix amb la Magdalena. Expliquen que va ser un 8 de setembre, el de l'any 1251, quan Jaume I va autoritzar el trasllat de la Vila de Castelló des de la seua ubicació original, un pujol situat als peus del Desert de les Palmes, al pla, donant lloc a l'actual Castelló de la Plana. Són doncs unes festes fundacionals i no patronals, com acostuma a ocórrer en la majoria de les festes majors del nostre entorn. Però expliquen també que aquest trasllat es va realitzar el tercer diumenge de Quaresma de l'any 1252, situació aprofitada d'una manera un tant cabalística per dotar de contingut religiós una commemoració que hauria de ser, en qualsevol cas, de caràcter civil. Així, les festes han quedat vinculades al calendari catòlic i se celebren cada any el tercer diumenge de Quaresma, tot molt al gust de l'Església, tan vinculada al règim de Franco en aquells anys.

L'essència de la Magdalena del segle XXI és la mateixa que quan va nàixer aquell no tan llunyà 1945. Cert que més sofisticada, amb moltíssims més actes i més variats, però l'essència és la mateixa. La presència de l'Església segueix sent principal en els actes més representatius (el Pregó o la Romeria de les Canyes), la reina de les festes segueix sent hereva d'aquelles que van ser triades per a enaltir els valors que promulgava la Sección Femenina. Fins i tot en la simbologia utilitzada hi ha quelcom d'aterridor. Estic pensant en els valors de submissió que es transmeten quan, per exemple, una xiqueta vestida de dama col·loca de forma submisa un coixí als peus de la reina cada vegada que aquesta s'alça i ho retira cada vegada que se senta durant l'acte de proclamació. Ser reina de les festes implica tenir una capacitat econòmica (o ganes d'endeutar-se) que no totes les famílies tenen. Pensen per un moment quantes reines de les festes dels barris més pobres de Castelló recorden vostès. Les festes segueixen produint un tuf classista incompatible amb unes festes realment populars. És més, què ocorre amb les dones discapacitades? Recorden vostès alguna reina cega o sorda o amb la mobilitat reduïda o amb síndrome de Down...? Però, i ací la pregunta del milió, cal seguir mantenint la figura de la reina, que segueix sent hereva d'aquells valors del 45? Seguim parlant de la importància de la figura de la reina en les festes, quan en realitat no és més que un element decoratiu en un entorn patriarcal. Només cal veure que els cinc candidats a presidir la junta són homes.

Més recentment, en un intent d'eixir-se'n de l'estricte control de les autoritats locals, durant els anys '80 del segle passat, van nàixer les colles com a alternativa a una festa massa restringida i és a partir dels anys 90 quan les colles es generalitzen. En principi eren colles d'amics i familiars, però aviat van aparèixer les colles negoci, on les consumicions tenien preus establerts i el seus espais estaven pensats per acollir multituds. L'aparició d'aquest model de colla va suposar un pas més en la mercantilització de la festa. En general es tractava d'agrupacions d'amics i amigues molt ben relacionades amb el poder polític, al qual adulaven amb premis i guardons i conseqüentment rebien el seu tracte de favor. Es va establir una diferenciació grollera entre les colles adherides al poder i la resta de colles. Esta situació ha continuat fins els nostres dies.

En resposta a aquesta situació s'obrí un nou espai auto-organitzat carregat de crítica on diferents colles s'han sumat a l'esforç per oferir un programa alternatiu on conjugar la festa al carrer i la lluita social. Aquesta aposta no ha estat mai ben vista pel poder establert que sempre ha volgut controlar les expressions festives independents, especialment quan es donen al carrer i s'auto-organitzen.

Dissabte es triarà el nou president de la Junta de Festes i siga qui siga qui acabe sent triat, té un gran repte: col·locar les festes en el segle XXI. I això sol serà possible comptant amb la participació de la ciutadania i de tots els actors implicats en la festa d'una manera clara, neta, transparent i sense exclusions.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

EL HUMOR GRÁFICO DE XIPELL


anteriorsiguiente

Playas en la Comunitat Valenciana

Los mejores restaurantes en Valencia

Descubre las playas de Alicante, Castelló y Valencia y el mapa con todas las playas. ¡Vota tu playa favorita, envía fotos de las playas y decide dónde pasar tus días de sol!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine