Ara que tan sols resten 17 dies per a les nostres festes fundacionals, és de llei retre homenatge, una vegada més, a tots aquells que van forjant aquesta celebració durant tot l'any fent que la resta puguem gaudir-la sense cap preocupació.
Analitzant de manera general la història, no ens passa per alt que en qualsevol situació, fins als moments més complicats, l'ésser humà ha celebrat i s'ha reunit duent a terme tot tipus de ritus socials que mantinguts durant anys ens recorden no només d'on venim sinó qui som com a poble per poder mirar amb la ment buidada cap al futur. A la nostra ciutat, a això contribueixen en gran mesura menys del deu per cent dels habitants de Castelló, que són els que, desinteressadament, s'ocupen de dur a terme el gros de la tasca. Gaiates, colles, ens vinculats... i tants altres, sense els quals no es concebrien les festes de la Magdalena i que ens fan gaudir del pregó, la romeria, la tornà, la desfilada de gaiates, l'encesa, concursos de paelles o allioli, vesprades de «xocolatà», sopars de pa i porta, ball, dolçaina i tabal, foc i un llarg etcètera.
Però el treball que hi ha darrere de tot això no sempre es veu i per descomptat, moltes altres voltes, ni tan sols és apreciat o agraït. Massa vegades veiem a aquestes persones només com aquells que ens venen paperetes d'una rifa, un llibret, o insisteixen per una col·laboració per poder portar a terme una de les seues fantàstiques idees. Desgraciadament per a ells, i afortunadament per a les xicotetes i mitjanes empreses de Castelló, la festa no ix gratis. El finançament cada dia és més difícil d'aconseguir, fins i tot, de part dels governants municipals que són els que controlen el gros del «parné».
D'això, s'ha parlat aquests dies llargament, però els nostres homenatjats es mereixen el major dels respectes i no uns dies previs a la festa envoltats de polèmica i discussió política i, en això, aquesta regidora, no pensa contribuir.
Nosaltres, des del grup Municipal Popular, ens sentim honrats i agraïts d'aquells que integren eixa expressió tan àmplia que ens agrada tant als que ens sentim dins, «la gent del món de la festa». D'ells haurien d'aprendre alguns la implicació en un projecte comú de manteniment de les nostres senyes d'identitat, aprendre a lluitar, a treballar en majúscules, la responsabilitat, però sobretot, la diferència entre el poder i el voler.
Com deia Bernat Artola, sentirem d'ací no res en veu del pregoner, «Anar a la Magdalena, no és tan sols anar de festa, és deure que manifesta, orgull de genealogia». I orgullosa de tots vosaltres, espere un any més el dia de la vespra, fent-vos arribar amb aquestes línies la meua gratitud i la dels meus companys, que és un dels sentiments més màgics que hi ha i, afortunadament, encara no costa diners.
